Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Peix. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Peix. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 de setembre de 2015

SALMÓ AMB MANGO

No! No va per aquí, no m’he oblidat del blog ni molt menys de vosaltres, estimats folowers! Senzillament he gaudit d’un inesperat i deliciós punt i apart, un recés, un ja m’hi tornaré a posar, un vull cuinar sense paper i bolígraf, com i quan vulgui. Gaudir d’experimentar i  d’espifiar-la sense patiments de repetir receptes i no fer esperar els meus comensals a taula fent el respectiu pla sagital per extreu la millor instantània per el blog, sabent que dels 4 plans i 20 dispars, finalment alguna d’aquelles imatges serà la que representi millor aquella recepta, aquella entrada  del meu blog.

Sou molts els que aquest any m’heu preguntat per les cassoles, fent-me sentir aquell regust agredolç de saber que hi ha gent que et segueix  però que tu en aquests moments estàs per altres coses, en altres empreses, com per exemple dedicar temps als que et necessiten i són sempre al teu costat o  convertir-te en una adicta al instagram i construir el teu  propi hashtag  i pujar una fotografia cada dia. Una manera com una altra de ser conscient de cada dia, de cada instant del teus 30 anys, tempus fugit,  i hem de gaudir-lo al màxim! Ja ho diuen: no col·leccionis objectes, col·lecciona moments de felicitat!

Com us deia, un recés totalment  inesperat, senzillament un dia m’adono que ja fa més d’un mes que no trobo el moment de seure davant de l’ordinador, obrir el Word i deixar-me endur, mentre obro l’aixeta mental d’allò que ser, allò que crec i allò que cada dia, amb l’excusa del blog, m’obligo a aprendre de nou  (i creieu-me que per a mi aquesta és la millor part, continuar i intel·lectualment activa!) i essent conscient d’aquesta desídia que m’ha fagocitat sense remei  em dic  que algun dia m’hi reenganxaré, però que ara gaudeixo del moment, treballo, llegeixo tot el que puc, normalment per sobre de les meves possibilitats i em dedico a immortalitzar instants de felicitat sota el paraigües de #mmontest30anys.

Així que torno amb ganes, molt motivada a seguir aquest projecte, a  gaudir-lo i a continuar aprenent coses a la cuina i a la taula. Espero que continueu trobant el que busqueu quan entreu a +QC  i que sigueu crítics amb els continguts i amb les receptes. No tinc intenció de rentar la cara aquest blog, em continua fascinant el format del projecte que un bon dia vaig començar, per tant reitero la intenció de seguir endavant de moment amb el mateix davantal, fins a nova ordre!

Us deixo un maridatge molt capritxós, dolç i amb records d’estiu, que sabem del cert que no ha marxat, com aquest blog, només reposa i tornarà!


És ideal per: Persones que us voleu aprimar , persones amb problemes d’ hipertensió i colesterol.
Absteniu-vos: Diabètics i persones que no suporteu maridatges tropicals!

Ingredients:

-2 talls de salmó
-1 taronja
-1 mango
-espàrrecs o carbassó
-4 tomàquets cirera
-1 llima
-Pebre negre


1.Tallem el mango a daus , els espàrrecs a talls de 2cm aprox. i  els tomàquets per la meitat.
2: En una paella amb oli posem primer els espàrrecs i els tomàquets i quan ja comencen a estar cuits hi afegim els mangos i un polsim de pebre negre,  que es vagi fent tot junt a foc suau.
3.En una altra paella coem el salmó, al final de la cocció el reguem amb el suc d’una taronja i deixem que s’absorbeixi.
4. Enplatem i decorem amb raspadura de pell de llima.






Dels errors també s’aprèn:
-Podeu substituir el suc de taronja per el de llimona, si us atreviu amb els àcids.
-Hem posat espàrrecs o carbassó, però tot és experimentar, què tal amb mongeta?


dijous, 15 d’agost de 2013

SORELL AMB VINAGRETA MEDITERRÀNIA

Moltes persones pensen que pescar és avorrit, faltat d’emoció i de moviment. Sóc conscient que no és l’esport de moda. No es tracta d’anar amb bici, ni de córrer travessant muntanyes com en Kilian. Tampoc cal tenir l’habilitat d’en Messi ni la braça de la Mireia Belmonte. I segurament no heu vist mai una competició de pesca a la TV. Definitivament no està de moda, però que voleu que us digui: un ha d’estar per sobre de la moda! Per això quan dic que a casa anem a pescar, em posen l’etiqueta de Freak, d’altra banda, jo els hi poso a altres per seguir la moda i ser tan poc originals. Sóc conscient que no podré fer bandera d’haver aconseguit una galleda amb tapa fantàstica ni un cuc “superfresc” que m’ha anat de primera per caçar una pila de sards, és evident que on hi hagi un rellotge garmin, unes bambes asics i unes bones ulleres speedo...Deixem-ho estar!

Què necessites?
-Una canya amb carret, no cal que sigui de gran qualitat, amb una de senzilla és fantàstic per començar.
-Uns quants ploms (variarà el pes segons la canya i el lloc on vagis a pescar!), vuits per connectar l’ham amb el fil del carret i agulles per enfilar l’esquer.
-Un ham que es correspongui a la talla del peix que vols agafar (essent optimistes).
-Esquer: pots anar a comprar esquer viu a la botiga de pesca (rosca, coreana..) o pots comprar musclos, potes de calamars, gambetes...
-Un drap.
-Unes tisores.
-Una galleda per guardar els trofeus que li robis al mar!

Per cert, a les botigues de pesca són la mar de simpàtics i atents i us resoldran qualsevol dubte que tingueu.

Altres attrezzos variaran segons la presència del sol o la lluna, una gorra i protecció solar o una lot. I no cal dir que un bon entrepà i una ampolleta d’aigua no et faran mai nosa!

La qüestió després de tot aquest atabalament és ben senzilla. Es tracta de fer allò que sovint no suportem: ESPERAR, sense deixar d’observar la punta de la canya o millor encara, mantenint-la a les mans, per sentir la desitjada picada, imaginant-te la situació en el fons marí, com un peix, de grans dimensions, s’apropa a menjar un cuc i es queda enganxat al teu ham. Hi ha un moment fins i tot de dubte en que no saps si han picat o no, però decideixes recollir el fil, si més no, comprovar si l’ham està cobert d’esquer. Tot retirant ja pots percebre si portes una pressa o contràriament els peixos han sigut més llestos que tu i s’han menjat l’esquer sense picar o quedar-s’hi enganxats. Sovint el fil es queda enrocat, i perds el plom, l’ham i la paciència al darrere, et refàs i tornes a començar a muntar la canya.

En el cas que hagin picat, t’envaeix una excitació indescriptible (una pujada d’adrenalina), i apareix el primer dubte, de quin peix es tracta? Sovint les persones que tens al costat s’apropen i t’ho diuen. Altres vegades tu ja en tens coneixement. Un cop fora del mar, cal treure l’ham a la presa i guardar-la al sarró. Ull i precaució en aquesta operació, ajuda’t del drap per agafar el peix, pot tenir espines externes que poden  fer-te mal.

I un cop gastat el cuc o el temps tornes a casa. Cal netejar els peixos i acabar-los d’ identificar correctament, igual que els peixos tu també et dutxes i te n’adones que estàs ben cansat/da, refàs la caixa d’anar a pesca i fas un balanç de pèrdues: ploms, hams… Però i la satisfacció del guany intangible de la felicitat? Què necessitaràs per el proper dia de pesca?

Destrueixes el caos del sarró, peixos petits per fregir i grans per fer a la planxa, escorpores per fer sopa i un tractament especial per els pops, els guardes al frigorífic o al congelador.
Si no has pescat res no cal que et posis de mal humor, de ben segur que has passat una bona estona, has perfeccionat la tècnica i t’has mogut del sofà.


Aquesta recepta és una adaptació d’una vinagreta de Ferran Adrià.
És ideal per: persones que teniu hipertensió, colesterol, i problemes cardíacs en general. Aquesta recepta és rica en olis omega 3, que augmenten el temps de coagulació de la sang, fent prevenció de qualsevol tipus de coàgul sanguini que pugui ocasionar desperfectes en el nostre cos.
Absteniu-vos: detractors del peix.


Ingredients:
-2 sorells
-2 tomàquets
-6 olives negres
-3 fulles d’alfàbrega
-1 branca de romaní
-Oli d’oliva

1.Pelem i traiem les llavors del tomàquet, el tallem a quadrats i el deixem cobert amb oli, les fulles d’alfàbrega i la branca de romaní.
2.En un morter triturem les olives negres i les afegim amb el tomàquet.
3.Netegem els sorells i els fem a la planxa.
4.Emplatem els sorells i posem al capdamunt la vinagreta de tomàquets.




Dels errors també s’aprèn:
-Podeu fer servir olivada de pot.
-Es poden afegir tàperes a la vinagreta.



dijous, 23 de maig de 2013

MUSCLOS AMB PICADA DE VERDURES


Els humans som, per naturalesa, omnívors. Segons l’etimologia de la paraula: Omnis-tot, vorare-devorar, significa que ho devorem tot!
En principi podem consumir tot tipus d’aliments, ja siguin animals o vegetals, fongs o roques, aliments crus o cuits. He dit en principi, perquè, finalment tan sols ens alimenten d’un petit ventall d’aliments. Les raons que acaben dictant el que és bo per menjar i el que no les podríem  resumir en:

-Primerament, hi ha una raó que podem etiquetar com la de costos i beneficis calòrics. Allò que consumeixo ha de tenir un cost calòric adequat amb les calories que finalment m’aportarà. Per exemple, cultivar una patata (sembrar, regar cada dia i recollir) em suposa una despesa calòrica de 200 Ca per patata, i una patata bullida m’aporta 80 Cal, els comptes no surten, per tant o modifico el tipus de conreu, o demano ajuda... Un exemple més recent: si menjar patates bullides  em suposa anar al mercat i haig de caminar 4 km cada dia, o hi vaig amb cotxe, o en compro de congelades, o consumeixo pastanagues que les vénen a prop de casa...

-En segon lloc, trobem les raons que m’agrada anomenar simbolico-religioses. Alguns aliments resulten un tabú per algunes cultures i no  es consideren bons per menjar ni comestibles, per tant s’envolten d’una esfera sagrada, encara que moltes vegades la primera raó no va ser sagrada. Per exemple: a l’Índia no mengen vaca, perquè és un animal sagrat, després de molts estudis s’ha arribat a la conclusió que la raó no és simbolico-religiosa, sinó més aviat fa referència al primer aspecte. La vaca els hi aporta més beneficis viva que en forma d’hamburguesa, els ajuda en el conreu del camp i com animal de transport... Molt semblant és el motiu per el qual nosaltres no mengem gos, senzillament no en tenim la necessitat, ja que agafem la proteïna d’altres tipus d’animal, i el gos ens aporta molt més ja en un àmbit “psicològic-afectiu” viu que no pas mort. Els nòrdics fan escarafalls quan ens veuen menjar gambes, nosaltres en fem al veure un asiàtic menjar grills, però en canvi mengem cargols!

-Una tercera raó és el que ens cau bé a l’estómac i el que no. És cert que podem menjar de tot, però hi ha aliments que són més digeribles que altres. Inicialment tots els homo sapiens sapiens érem “idèntics” però amb els anys, ens hem anat adaptant al medi, i els estómacs també. Quan aneu de viatge ho noteu, oi?... Tan sols l’aigua de l’aixeta d’un altre país us pot caure malament, la vostra flora no té les armes per contrarestar les bactèries presents en ella, en canvi els natius en veuen com aquell que res! Sabeu que la majoria d’asiàtics tenen aquest mal que molts de vosaltres també patiu? Em refereixo a la intolerància a la lactosa, o també anomenada lactofòbia. L’han desenvolupat de forma espontània, per la senzilla raó de no haver continuat amb el consum de llet una vegada han deixat la lactància materna. Això fa que no hagin desenvolupat la lactasa, partícula necessària per digerir la lactosa. Lògicament els cal ser víctimes d’algun estudi per adonar-se’n, perquè la llet no és un bàsic en la seva dieta, com ho és  per nosaltres. No són un poble que  tradicionalment hagin fet ús de del munyiment d’animals, en canvi si de la fulla del té, de l’arròs, la soja...Per tant, la majoria d'asiàtics viuen sense saber que són intolerants a la lactosa.

Aquests són alguns dels punts que configuren el que s’anomena les cuines del món, la diversitat d’aliments que mengem o deixem de menjar i que en última instància són protagonistes de la cultura d’un poble.
Però, jo hi vull afegir el que en ciències s’anomena una hipòtesis ad hoc, aquella que queda al final, que resulta un afegit, però que és totalment necessària per explicar un fenomen:

-Els motius individuals per els quals mengem o no un aliment. Tothom té algun aliment que no li agrada, i si busquem una raó podríem tirar de les teories de Freud, o senzillament dir, que és un fet cultural o fins i tot familiar que sol passar molt. Què és el que a vosaltres no us agrada?

Durant 27 anys de la meva vida no m’han agradat els musclos. De fet no els havia provat. Reconec que era per el seu aspecte, certament poc agradable. Em vaig animar a provar-los perquè me’ls van regalar a la peixateria i després de fer aquesta recepta, on visualment no em posava a la boca un musclo, vaig descobrir que molt sovint: ulls que no veuen...

És ideal per: Operació bikini, diabètics i persones que patiu colesterol, anèmics i persones que no mengeu peix.

Absteniu-vos: Hipertensos, tenen força sodi.

Ingredients:
-1 Kg de musclos de roca
-2 cebes tendres
-2 pastanagues
-1 pebrot vermell
-1 pebrot verd
-2 tomàquets d’amanida
-Oli, vinagre, sal i pebre.

1. Amb un ganivet rasquem les valves dels musclos tot retirant-ne les restes de brutícia marina.
2. Emplenem una olleta petita amb 2 dits d’aigua salada i hi avoquem els musclos. Tapem i deixem que arranqui el bull, per tal de que s’obrin.
3. Un cop oberts els retirem de l’olla, extraiem una de les valves i els disposem en una plata per servir.
4. Rentem i tallem totes verdures a daus.
5. Repartim les verdures per sobre dels musclos i amanim.



Dels errors també s’aprèn:
-És important rascar amb un ganivet prèviament, perquè la valva ens la posarem a la boca!
-Aquells musclos que no s’han obert, s’han de llençar, és un símptoma que no són bons.
-Podeu escaldar els tomàquets per pelar-los millor.





dimarts, 19 de febrer de 2013

BACALLÀ A LA MEVA MANERA


Qui talla el bacallà? I quan faig aquesta pregunta vull dir: Qui pren decisions importants per el planeta? El tòpic diu  que el món el mouen els diners i cada dia n’estic més convençuda.
Diuen els entesos -sovint  menystinguts mundialment per afirmar coses que no interessen- que el món el mouen 150 persones.  Aquesta gent són grans directius i/o accionistes d’empreses, però no només d’una empresa sinó d’unes quantes, de forma que les 50 empreses més influents del planeta tenen els mateixos directius i/o accionistes. Es tracta d’una nova classe social,  la classe corporativa global. Aquestes persones estan totes interconnectades amb llaços empresarials i  poden mantenir els seus interessos. Les empreses que dirigeixen són el que s’anomenen  corporacions globals. Són empreses transnacionals que estimen la globalització  i això fa que no siguin lleials a cap país en particular.
El que passa amb la globalització econòmica és que es perd la força de les nacions. Les fusions empresarials que traspassen fronteres fan que aquestes empreses tan grans desdibuixin una mica les lleis de les nacions. No és en va el nom de transnacionals i no internacionals.
Però aquesta classe corporativa global, que talla el bacallà, té uns padrins que protegeixen els seus interessos i que els hi permeten que la  globalització econòmica surti sempre triomfant. Aquests padrins  els coneixeu, surten  als diaris i  a les noticies, són: el FMI (Fons Monetari Internacional) i el BM (el Banc Mundial). Aquestes dues organitzacions es van crear després de la segona guerra mundial amb l’objectiu de reconstruir i desenvolupar l’economia del planeta. Grate-m’hi una mica:

-FMI: Són els banquers mundials de la crisi. Els països que en són membres (curiosament Andorra i Liechtenstein no ho són) van crear un fons de reserva per quan algun país patís algun terrabastall i necessités els diners.  El FMI deixa aquests diners en els països que els necessiten però sota les seves condicions: Han de fer reformes econòmiques severes i tornar els diners amb interessos.

-BM: Proveeixen finançament (préstecs) a països en vies de desenvolupament per a projectes per combatre la pobresa i per preservar la inversió internacional. Això ho porten a terme des de l’agricultura, l’educació, la industria i també donant diners a les ONGs, com  per exemple, Unicef.

Fins ara sembla que aquests padrins són bona gent, l’altruisme regna la seva praxis, oi? Però...
Per una banda, ja hem dit que el FMI deixa els diners  en préstec, sota les condicions de les reformes econòmiques, que òbviament afavoreixen la globalització econòmica (cosa que va molt bé a la classe corporativa global) i  elimina les particularitats culturals dels diferents països.
Per altra banda, el BM sembla del tot altruista, deixant diners als més pobres perquè es “desenvolupin”, o més ben dit, perquè es capitalitzin i entrin a dins del sistema que  regna en el món de les finances. Perjudiquen a aquests països disminuint la sobirania nacional, degradant el medi ambient, reubicant comunitats per a fer zones industrials, acabant amb els petits agricultors, imposant escoles i fent de: -Jo sé el que més et convé!
Hi ha un pacte no escrit, però públic, entre aquests dos organismes i tots dos tenen seu a Washington DC. El FMI sempre està presidit per un europeu (actualment Christine Lagarde  ja que  Dominique Strauss-Kahn va dimitir després d’un petit escàndol!) i el BM sempre està presidit per un nord-americà. Diuen que, entre bastidors, es fan reunions amb els líders corporatius europeus i nord-americans!
Objectiu: Globalització econòmica, amputació de particularitats culturals i homogeneïtzació cultural. No oblidem que l’economia és cultura i no és una activitat relegada a Wall Street, la prima de risc, o el PIB..., sinó també  la gestió de les patates de l’hort, la reciprocitat amb els veïns en temps de guerra, l’esclavitud, l’intercanvi d’interessos entre l’home i la dona durant el Pleistocè...

Quan sóc a la cuina sento que mano jo, que concreto els meus actes lliurement: pelar una ceba, fer un sofregit, escollir els estris que utilitzaré, escollir una recepta per després, no seguir-la i agafar la paella pel mànec.
Aquest és el bacallà a la meva manera, sense ningú que em manipuli, ni em  condicioni, sense padrins que m’ajudin, ni organismes que m’imposin reformes...
És ideal per: persones que volen reduir l’índex de colesterol, ja que és ric en omega 3. Nens, és ric en vitamina A i D i en fòsfor imprescindible en èpoques de creixement! A més a més, no té espines.
Absteniu-vos: hipertensos, tot i que el dessalem, sempre queda un punt de sal. Si feu dietes d’aprimament el podeu consumir a la planxa.

Ingredients
-dos lloms de bacallà dessalat
-pebrot vermell escalivat
-1 carbassó
-1 grapat de pinyons
-1 ceba
-1 pot de tomàquet triturat en conserva
-Un polsim de farina

1. Enfarinem els lloms de bacallà i els fregim. Els reservem per més tard.
2. Tallem la ceba en juliana, la sofregim en un cassola i afegim el carbassó prèviament tallat a daus.
3. Quan les verdures estan cuites hi afegim els pinyons, fins que quedin ben torrats i seguidament el tomàquet.
4. Quan el tomàquet és cuit i afegim el pebrot i el bacallà.
5. Deixem coure tot junt uns minuts més.



Dels errors també s’aprèn:
-El bacallà el podeu comprar salat i dessalar-lo vosaltres  o en forma de lloms dessalats ja siguin frescos o bé a la botiga de congelats. Varien moltes coses, tant el preu com la procedència.
-La pell del bacallà i de les verdures aporta la majoria de propietats nutricionals, no les retireu en un intent de ser més gourmets, n’estareu llençant molts nutrients!