Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llegum. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Llegum. Mostrar tots els missatges

dijous, 17 de gener de 2013

LLENTIES AMB VERDURES I PERNIL


Lens culinaris és el nom científic de la llegum més popular de casa nostra. No és casualitat que comenci amb un nom que s’assembla molt a lent, les primeres ulleres que es van inventar van rebre el nom de “llenties de vidre”, ja que la forma còncava de les lents tenia una curiosa semblança amb les llenties.

És un dels aliments més antics de la humanitat. Aquesta lleguminosa data del Neolític i  arriba fins als nostres dies essent la protagonista de moltes taules durant èpoques.

Diu la Bíblia i la Torà que Easú, un dels fills d’ Isaac i Rebeca, va vendre la seva herència al seu germà Jacob per un plat de llenties i arròs. D’aquí la famosa frase: Vendre’s per un plat de llenties!

Fou a l’època romana quan Apià d’Alexandria, un famós historiador que sabia poc de nutrició, fou l’impulsor de les llenties com a àpat funerari, segons el seu discurs animaven els decaiguts i aportaven energia per superar les pèrdues. Avui podríem dir que potser no ajuden en el procés del dol  però, de ben segur que son un àpat  altament energètic i ric en nutrients.

Durant l’edat mitjana va ser el  fons d’armari de les classes més baixes,  una font de proteïnes, precisament a aquells que no tenien un fàcil accés a la proteïna animal. Així les llegums van esdevenir un símbol de  pobresa.

A Itàlia són les  protagonistes de la nit de cap d’any. Per la seva semblança amb les monedes es creu que la quantitat de llenties que un consumeix aquella nit es correspon amb la quantitat de diners que podrà gaudir l’any entrant. 

Les llegums aporten gran quantitat de proteïnes vegetals, és per això que són un aliment recomanat per a vegetarians i  persones amb necessitats altes de proteïnes. És molt habitual trobar-les barrejades amb  arròs, la causa d’aquesta unió és perquè a  les llenties  els hi manca un aminoàcid essencial, la metionina, és a dir, una molècula que serveix per construir  proteïnes que  l’arròs té en gran quantitat. Com si d’un bon matrimoni es tractés, la unió dels dos aliments suma qualitat a cada un dels membres  i al conjunt.

Per tant, el consum de llegums: cigrons, faves, pèsols, fesols, cacauets, soja o  les amigues llenties, són una manera de consumir proteïnes vegetals. Són un grup d’aliments insubstituïbles com a nutrients, econòmiques, ideals com a plat únic i típiques de la dieta mediterrània. A molts països on l’accés a proteïna animal està només reservat a grups amb alt poder adquisitiu, en fan un consum diari per intentar igualar la quantitat de proteïnes, per això les llegums han estat anomenades: “la carn del pobre”.  Però com a sanitària vull fer una crida de la importància del consum de proteïnes animals (carn, peix, ous  i  làctics) que no es poden substituir, en cap cas, per proteïnes vegetals com ara les llegums. Parlem de dos grups d’aliments diferents i insubstituïbles entre ells. Per tant, des de la humiliat, una crida als vegetarians purs, que reconsiderin ser ovolactovegetarians...

És ideal per: Persones que poden patir anèmia ferropènica, diabetis,  dones menstruant, mares d’estrena, vegetarians,  estudiants i  persones restretes de mena.  
Cal assenyalar que el ferro de les llenties no s’absorbeix si no fem ingesta de vitamina C en el mateix àpat, és a dir que podeu fer una amanida de tomàquets per començar o menjar per postra una taronja, un Kiwi, una mandarina o maduixes. La ingesta de làctics bloqueja l’absorció de ferro, per tant oblideu el iogurt, el tallat...

Absteniu-vos: Si voleu perdre pes modereu-ne el consum. Decoreu-vos una amanida amb llenties però no en feu el plat únic del dinar.

A cada casa les fan a la seva manera, en cru o amb sofregit, amb olla a  pressió o amb cassola de fang. Jo us presento la recepta que jo utilitzo. Crec que es tracta d’una recepta força sana, no hi ha rastre de greix animal i, a més a més, és fàcil de portar a la pràctica.  És del  primer llibre de cuina que em van regalar: La cuina et dóna joc, receptes  casolanes molt senzilles, que et permeten fer unes llenties sense ser un crack de la cuina! El firma Mireia Carbó.

-Us veneu per un plat de llenties?

Ingredients
-300g Llenties pardines (no cal remullar-les)
-Daus de pernil salat
-1 branca d’api
-1 porro
-2 pastanagues
-2 tomàquets
-1,5 litres d’aigua mineral
-1 fulla de llorer


1.Rentem les llenties i les reservem.
2.Tallem les verdures (pastanaga,  porro i api) a talls petits i ratllem els tomàquets.
3. Courem les verdures a foc suau en una cassola i afegim  els tomàquets ratllats, fins que quedin ben confitats.
4. Incorporem els daus de pernil i deixem coure tot junt una bona estona.
5. Afegim les llenties, l’aigua i la fulla de llorer. Deixem coure fins que les llenties siguin ben tendres, salem.




Dels errors també s’aprèn:
-Si l’aigua us ha desaparegut i les llenties encara estan dures, haurem d’afegir més aigua.
-Si voleu podeu canviar els daus de pernil per salsitxes o per xoriç, igual que les verdures.