Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internacional. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Internacional. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 de maig de 2014

TIRAMISÚ FÀCIL

 La cuina on cada dia us prepareu el dinar, on escalfeu la llet i on se us cremen les torrades està plena d’històries. El mateix passa amb els aliments que guardeu al rebost o les begudes que teniu al moble bar del menjador. Fins i tot, la carta de postres del restaurant està plena de misteris per descobrir. Em jugo la pell que mil vegades demanes tiramisú, doncs a partir d’avui quan el demanis, estic segura que pensaràs en això que ara t’explicaré, jo no m’ho trec del cap.

Diu la llegenda, que el tiramisú fou inventat al S.XVII al nord d’Itàlia, expressament perquè fos degustada per el duc de Toscana Cosim III,  que era un amant de la dolçor i el bon tiberi. Aquest va fer viatjar la recepta per el país. D’aquesta manera va ser coneguda per Itàlia, com la sopa del duc, però la cosa va canviar quan arribar a Venècia, on entre cortines i sales barroques es convertir en el menjar preferit dels cortesans, per les propietats afrodisíaques. Es va posar tant de moda, que la gent abans de qualsevol trobada amorosa en feia un consum indiscriminat!

En els bordells venecians era molt típic consumir aquest dolç, i es començar a canviar l’etiqueta de “zuppa del duca” (sopa del duc),  per “tira me sù” que en italià vol dir, tirem amunt. Un nom molt suggerent, per a un client del bordell, oi? Els metres els oferien als clients abans d’anar a les habitacions, ja que els bordells d’Itàlia tenien cuiner i era on solien anar tots els soldats a distreure’s.

La versió oriental afirma que el verdader tiramisú neix a Àsia amb el nom de Tsunami-tsu, que significa remolí de passió. Sigui com sigui, la passió està inclosa en les dues versions, jo em quedo amb la italiana, i tu? Tot i no saber si és certa, em sembla d’allò més pintoresca, i el que us puc assegurar és  que amb la quantitat de greixos i hidrats de carboni que porta el tiramisú, dóna molta energia. Els efectes afrodisíacs penso que són efecte placebo, si home sí, el poder de la ment: si tu hi creus et fa efecte. I és que la ment és molt poderosa! L’altra cara de propietats les notes quan n’ingereixes en gran quantitat, ja que produeix somnolència, és a dir: “tira me giù”. Ull, doncs, amb les quantitats!

-És ideal per: Persones amb activitats frenètiques, de qualsevol tipus.
-Absteniu-vos: Diabètics, col·leccionistes de colesterol i persones d’ hipertensió desenfrenada.

Ingredients:
-500grm de mascarpone
-2 cullerades soperes de sucre
-2 rovells d’ou
-Melindros
-1 tassa de cafè de cafetera
-1 xarrup de rom
-Cacau en pols

1.En un bol batem els rovells amb el sucre.
2.Ho barregem amb el mascarpone i el xarrup de rom.
3.Mullem amb el cafè els melindros i els posem a la base d’un got o una copa de gelat.
4.A sobre hi posem el mascarpone que hem barrejat amb els rovells.
5.Espolvoregem amb cacau en pols.



Dels errors també s’aprèn:
-És la recepta més fàcil de la xarxa, a vegades no cal complicar-se!
-Aquesta recepta és per presentar el tiramisú de forma individual en got o copa, no proveu de fer-la en una plata per tallar i servir a trossos, perquè se us desmuntarà.
-L’ideal és no fer-ho amb cafè sinó amb el licor amaretto.
-En el supermercat venen melindros especials per fer tiramisú. Tot i això, prometo penjar-ne una recepta.






dimarts, 15 d’abril de 2014

CUSCÚS DE POLLASTRE

Hospitalitat és l’única i més exacta paraula que em ve al cap  quan m’acomiado de la amfitriona d’aquell pis de Pineda. Ella m’acompanya fins l’entrada del bloc de pisos, m’ofereix una bufanda (el temps ha refrescat) i em convida per un altre dia. Li dono mil gràcies, sabent que em quedo curta! Ens dirigim cap al cotxe que està aparcat al mateix carrer, carregats de menjar i amb un bon canvi de mentalitat. Fent un símil que m’encanta: avui he perdut dos diòptries de les meves ulleres occidentals, hi veig una mica més clar, una mica més “objectiu”. El nivell de prejudici m’ha baixat uns quants graus i penso que això em fa millor persona, si més no,  més digna… Pujo al cotxe i segueixo reflexionant amb el concepte d’hospitalitat. Sé que així que arribi a casa m’hi posaré a fons.

Un cop a casa, després d’organitzar el calaix de les espècies i guardar la carmanyola al frigorífic, em deixo caure davant de l’ordinador i deixo que wikipedia posi ordre al meu batibull mental. En faig una lectura crítica (d’un temps ençà, no sé fer-la d’un altra manera!).

Hospitalitat:

1.És la qualitat d’acollir els estranys. La paraula “estranys” no m’agrada gens, crec que és molt més suggerent la paraula “desconegut”.

2.En grec es tradueix amb philoksenía: amor als estranys. Insisteixen en els estranys, certament, el llenguatge pot ocasionar molt problemes socioculturals. Conec el prefix -Filo, que significa: amor, tendència, afecte i Ksenos: estrany, hoste.

3.En llatí; hospitare: rebre com a convidats. Existeixen algunes paraules que deriven d’aquí i per tant estan estretament relacionades: hospital, hostal i hospici. Observo que no anava tan desencaminada.

Deixo enrere wikipedia, doncs ara enganxa l’article amb la industria hotelera, crec que això comença a desmuntar-se...
D’acord que si entenc la hospitalitat com un regal, seria acceptable que un dia aquest regal l’haig de tornar. També accepto que a occident, la senyora hospitalitat no és gaire  famosa, altres pobles la tenen com una tradició, de la qual un dia tu també te’n pots beneficiar. No deixo de pensar en el viatge a l’Índia, el que per nosaltres era hospitalitat extrema i fins i tot, en alguns moments ofensiva, per ells era el pa de cada dia, era allò normal.

L’entrada de wikipedia finalitza amb un…

-Articles relacionats: Banquet. Per què serà, que una vegada més el menjar, els aliments, la taula i el beure són protagonistes d’un fet tan summament social?

Vam passar un matí inoblidable, a mans de la Hakima que és una excel·lent cuinera! Ens va ensenyar a cuinar un cuscús deliciós. Vam aprendre les bases de la cuina àrab. Vam parlar. Vam dinar  i com no, vam prendre un té deliciós envoltats per el caliu familiar i sense deixar d’escriure mil apunts mentals, de tot el que vèiem i el que notàvem. Certament, una experiència que no oblidaré mai. Mil gràcies!

És una recepta que tarda hores en fer-se, ideal per cuinar en grup i amenitzada amb una bona conversa. Ganduls de la cuina absteniu-vos!
  

Ingredients:
-Cuscús
-Pollastre
-Pebre negre
-Cúrcuma
-Safrà
-Canyella
-Mantega salada barrejada amb orenga
-Coriandre (2 branques grans)
-Julivert (2 branques grans)
-Cebes 10 aprox.
-Panses de Corint
-Ametlles
-Oli de gira-sol
-Oli d’oliva
-Sucre
-Sal


1.Deixem reposar les panses de Corint en aigua.

2.Tallem les cebes (7 unitats petites aprox.) per la meitat i les filetegem ben primes les posem a una olla gran juntament amb oli d’oliva, sal , ½ culleradeta de pebre negre, canyella en pols (1 culleradeta), safrà (1 culleradeta) i per últim, amb l’ajuda d’un fil blanc, fem un farcellet de julivert i coriandre.

3.Afegim el pollastre a quarts i quant comença a estar ros hi afegim l’aigua fins que quedi cobert i anem afegim tanta aigua com ens demani (que sol ser molta!).  

            Mentre això es va coent...

4. En una olla més petita posem les cebes que ens han sobrat ben filetejades, les panses que teníem en remull, un altre farcellet de julivert i coriandre i 4 cullerades grans de sucre. Deixem a foc lent.

            Mentre tenim aquestes dues olles als fogons...

5.Posem el cuscús en una recipient gran i afegim 2 rajolins d’oli de gira-sol, ho barregem amb les mans i afegim aigua fins que el cuscús quedi mullat, però no inundat, es remena amb les mans.

6.Aquest cuscús mullat l’hem de coure “al vapor” a sobre de l’olla on s’està coent el pollastre. Es pot fer amb una olla especial de coure al vapor.

7.Al cap d’uns 20 minuts aprox. retirem el cuscús, el posem en el recipient gran (que hem fet servir abans) i el mullem amb aigua, per deixar-lo solt. El tornem a posar a sobre l’olla perquè s’acabi de coure. Aquest procés l’hem de repetir fins a tres vegades, però pot variar segons el tipus de cuscús i la quantitat.

8.Quan el cuscús està cuit, tou i amb olor de farina, retirem el pollastre de l’olla i el posem en una plata apte per el forn. El pintem amb la mantega i l’enrossim al forn.

9.En una paella hi posem oli i fregim les ametlles pelades.


10.Hora d'enplatar: En una safata gran, posem el cuscús i el mullem amb un cullerot ple del caldo de coure el pollastre. A sobre del cuscús hi posem el pollastre enrossit i a sobre del pollastre les cebes que hem cuit amb les panses. Per últim ho culminem amb les ametlles fregides.



Dels errors també s’aprèn:

-L’olla de fer el cuscús la podeu trobar a qualsevol botiga, també es pot fer amb un colador gran amb els forats petits (perquè no s’escoli el cuscús) i amb una tapa que encaixi a la perfecció perquè no s’escapi el vapor. La gràcia de la recepta és que el cuscús es cogui amb el vapor que fa el pollastre, la ceba i les espècies!

-El cuscús vol que l’acariciïs amb les mans. Mentre és cru ho pots fer, però desprès és millor que utilitzis una cullera perquè crema molt.

-Tots els ingredients són fàcils de trobar al supermercat.

-Ai, quasi se m’oblida! el coriandre és el “cilantro” (castellà) i és la mateixa herba que utilitzem per fer guacamole!
  


divendres, 22 de novembre de 2013

PIZZA DIVENDRES

Aquest mes sóc persona, i amb això vull dir que: dormo per les nits, em llevo a les 7h per anar a treballar de dilluns a divendres, lliuro tots els caps de setmana i faig tots els àpats del dia a casa. Si senyor! Aquest mes faig horari d’oficina i estic que no m’ho crec, gaudeixo del que la majoria de persones odien: la rutina, cosa que per moltes companyes de professió és caviar!

Així que puc gaudir d’aquelles coses del dia a dia, les que des d’estudiant no feia. Una d’elles és veure despertar Blanes i no em refereixo al preciós moment de l’alba sinó al despertar dels carrers, de la gent, de la vida social… Mentre condueixo cap a l’hospital, en el meu cotxe i acompanyada per un programa de ràdio que intenta fer riure als nou llevats, observo el meu voltant: un grup de noies adolescents caminen per la vorera, cabells estirats, texans pitillo, dessuadora amb caperutxa i converse, traginant una motxilla eastpack, tot i les cares de son no paren de xerrar possiblement critiquen una companya o es queixen dels deures, qui sap!... A l’altre costat de la vorera dos nois joves vestits amb roba de treball surten d’una furgoneta retolada amb colors, han aparcat davant d’una cafeteria i duen a la mà un entrepà embolcallat amb paper d’alumini... A la parada de l’autobús hi ha la creme de la creme, les àvies no perdonen i ja esperen “l’autocart” que els portarà al mercat de les pageses, possiblement ja han fregat tota la casa i han preparat l’esmorzar als marits així que fugen, en realitat comprar és el de menys, perquè el més important és trobar-se amb la pepita i la juanita i fer safareig…Una noia amb botes altes i un bon abric, carpeta en mà, espera cada dia en un punt determinat del carrer, jo mateixa li he posat l’etiqueta d’universitària, m’he atorgat aquest plaer.

Aixequen la persiana de la fruiteria del barri mentre el camió hi aparca davant, s’han de descarregar totes les caixes... Mentrestant no sé per quin motiu davant meu apareix el camió de les brosses, concretament el que buida els contenidors d’envasos, pel meu cap mil coses s’hi passegen: -Han canviat els horaris de recollida? –Home! A l’hora punta i aquí parats, crec que no és el moment més indicat! Mentre entono la cançó de l’envàs on vas (l’anunci més cantat i odiat), me n’adono que els escombriaires del camió de brossa van amb casc, ho trobo fantàstic, ja que pateixen un risc immens de caiguda. Amb tot l’enrenou el camió de la brossa engega i reacciono ràpidament, primera i accelero, ull amb la nena zombi que va cap a l’escola i creua pel pas de peatons confiada. Torno a aterrar a la Terra, ah si! anava cap a la feina, jo i la meva apatia, quina desídia i quina son, necessitaré un altre cafè per remuntar-me, però surto d’aquest espiral catastrofista i penso que és divendres, lliuro el cap de setmana i avui toca sopar pizza! De cop i volta retorno als meus quinze anys, una pizza ho cura tot!

Els divendres toca sopar pizza és una llei de la república independent de casa meva, o antropològicament parlant un ritual d’inici del cap de setmana, intentem fer-la el més natural possible, però sense oblidar que els divendres a la nit són per descansar i relaxar-se al sofà de casa.

És ideal per: Nens i adults que es neguen a cremar la infància.
Absteniu-vos: Ull si teniu colesterol els formatges tenen molt de greix. Si sou hipertensos mesureu la sal de la massa.

Ingredients:
-Una massa de pizza
-Tomàquet ratllat
-Formatge mozzarella ratllat
-Formatge emmental
-Escalivada
-Ceba
-Formatge escamorza
-Formatge de cabra
-Olives negres sense pinyol
-Orenga i alfàbrega

1.Estirem la massa de pizza i la punxem amb una forquilla. La posem al forn perquè quedi un xic precuita. (180ºC a d’alt i a baix).
2.Un cop una mica cuita la pintem amb tomàquet i hi disposem el formatge emmental i la mozzarella.
            3. Per a la de formatges, els hi posem a talls prims juntament amb una fulla d’      alfàbrega mullada amb aigua prèviament.
            4. Per la d‘escalivada hi posem el pebrot, la ceba i les olives.
5. Afegim l'orenga i  per últim fem un toc de forn a 250ºC a d’alt i a baix.




Dels errors també s’aprèn:
-La massa la comprem a una botiga on la fan ells mateixos. Si en teniu ganes la podeu fer vosaltres, sinó la podeu comprar feta.
-El formatge emmental el ratllem a casa surt més bo i molt més econòmic.
-Una pizza pot ser una manera diferent de menjar verdures o fins i tot peix. És un sopar d’aprofitament, tan sols obriu la nevera i innoveu. Una de les meves preferides és la de salmó i ceba, o la de carbassó i formatge brie..
                                                                                                                              


dissabte, 3 d’agost de 2013

POLLO AL CURRY

¿Habéis sido víctimas de vuestra mala memoria? Solo hay un remedio para luchar contra los estragos de la economía mental de nuestro cerebro, que tiene el poder de borrar indiscriminadamente recuerdos y pensamientos. El remedio es caminar por la vida con un soporte para esta memoria, me refiero a una libreta, o si sois más modernos a cualquier aparato electrónico. Esto es lo que suelo hacer cuando viajo, transcribir en la libreta pequeñas frases que me ayuden a recordar o  a buscar en google cosas aprendidas pero ya olvidadas, que en su momento me han sorprendido o me han despertado una chispa de placer intelectual.
Lógicamente no son apuntes fidedignos, son “mis apuntes”, con toda esa carga subjetiva que jamás podré abandonar, con mi mirada, con las gafas occidentales de las que no puedo prescindir. Eso sí, totalmente consciente de que las llevo puestas y de que soy una simple observadora, es por eso que las titulo…

…MIS notas sobre la India:

-El hinduismo es más que una religión. Es una pluralidad de formas de vidas distintas pero con la voluntad de coexistencia pacífica. La etiqueta de religión se la pegamos des de occidente para poder estudiar  mejor su cultura, pero sin duda, el hinduismo desborda cualquier etiqueta hasta cuestionarse el propio concepto de religión. No obstante lo dicho, la consideramos una religión politeísta es decir que tienen la creencia en muchos dioses, quiero que no pasemos por alto que nuestra mirada, creyente, atea o agnóstica, se forja en el monismo (creencia en un solo dios). Hago hincapié en ese apunte porqué el dato que viene a continuación puede sorprender:   cuenta con 330 millones de dioses y diosas.

-La creencia en la reencarnación les impulsa a actuar con buenas acciones: hacer el bien. Una buena acción hace crecer tu karma (energía) y esto tendrá una transcendencia en el momento de la reencarnación. Por ejemplo, cuando alguien te pide agua y tú se la das, esa persona habla bien de ti y esos buenos pensamientos sirven de alimento “espiritual” para tu alma, haciéndola crecer hasta llegar a ser considerada una alma grande. Para los hindi, Gandhi tenía una alma enorme, porqué sus buenas acciones labradas des de la no violencia y la paz llevaron a la India a la independencia. 

-La estructura social India está apoyada en la estratificación social por castas, que a la vez tiene una base religiosa. Esta realidad sigue mucho más presente en zonas rurales que en grandes urbes.

-El dios Vishnú es uno de lo más honorados con sus reencarnaciones, Rama y Krishna. El dios Shivá, del cual emergió el río Ganges  de su cabeza, es muy venerado por los hindúes, y el río Ganges es sagrado. Su hijo Ghanesa, de cuerpo humano y cabeza de elefante, es el dios de la buena suerte.

-Los hinduistas no practican los entierros, sino la incineración. Junto al río Ganges se practican cremaciones humanas con el fuego del dios Shivá que lleva encendido muchos años. La cremación del cuerpo con este método resulta muy cara por la cantidad de madera necesaria, solo los más privilegiados se lo pueden permitir.

-El vegetarianismo es una forma de vida con acorde a la creencia hinduista de  la reencarnación, toda vida es respetable.

-La importancia de la familia es notable. La cohesión del grupo traspasa los intereses individuales. “Grupo versus ego”. A diferencia de occidente, donde la individualidad y el egoísmo, no creo que estén bien considerados, pero sin duda están en la base de muchas de nuestras acciones. La tradición hinduista concibe el egoísmo como generador del conflicto (por las visiones parciales individuales). Y el conflicto puede ser el motor del desmembramiento del grupo, cosa que hará muy complicada la vida en comunidad. 

-En la India el número de divorcios y separaciones es bajísimo. La mayoría de los matrimonios son “pactados” por las familias y apoyados por la compatibilidad de las cartas astrales de los novios. Cuando una pareja no va bien, toda la familia intenta arreglar las cosas. En occidente  donde solemos escoger a nuestras parejas libremente, existe un alto número de separaciones y divorcios, esto resulta muy ilógico para ellos, sobre todo si la libertad está en la base de la acción!

-La cultura labra la piel:
-Los pendientes en la nariz de las mujeres disminuyen el deseo sexual y eran usados cuando los maridos se ausentaban de sus hogares por un tiempo. 
-Las rayas del pelo pintadas de rojo de las mujeres, son una ofrenda para alargar la vida del marido. 
-El bigote en la India es muy popular, es un símbolo de autoridad y riqueza, cuando hay una muerte en la familia, los hombres se quitan el bigote, con lo que un hombre sin bigote es símbolo de pérdida.

De la India os ofrezco esto como símbolo de hospitalidad. Se trata de una receta llena de especies que hará despertar sabores aun desconocidos a vuestro paladar y sensaciones placenteras.

Es ideal para: Todo aquel que quiere descubrir nuevos sabores, retar a su paladar y aumentar su sabiduría gastronómica.
Abstenerse: Personas que sufrís de malestar abdominal, ya sea indigestión o acidez.

Ingredientes:
-Pollo a cuartos
-Cebolla
-3 tomates
-Ajos
-Curry rojo
-Especies Garam masala: canela, anís estrellado, nuez moscada, laurel, clavo, cardamomo…

1. En una cazuela calentamos aceite y ponemos a freír la cebolla cortada pequeña.
2. Añadimos el pollo y  las especies.
3. Una vez el pollo está hecho, echamos el tomate cortado a cuadrados pequeños y el ajo picado.
4. Añadimos agua caliente hasta cubrir por la mitad el pollo y dejamos cocer media hora más aproximadamente.



De los errores también se aprende:
-Podéis utilizar las especies Garam masala en polvo o enteras. Si las usáis enteras hay que mojarlas antes para que no se quemen. Echar especies sin miedo deben notarse bien.
- Es muy típico acompañar este plato con arroz hervido o pan indio, naan del cual próximamente os daré la receta.

PS: Como habéis observado esta vez os escribo en lengua castellana, el motivo es dar un saludo a nuestro guía-amigo y agradecerle sus atenciones, su hospitalidad y sus clases de cocina. Mil gracias Isu!





divendres, 5 de juliol de 2013

NOODLES

La setmana passada vaig representar una escena totalment d’estampa al sofà de casa meva. Sopava  truita d’espinacs i un tomàquet amanit però sense utilitzar coberts, no us poseu les mans al cap, vaig utilitzar bastonets xinesos. No m’he trastocat ni m’ha posseït l’esperit de Confuci, més aviat volia agafar pràctica, ja que el divendres tenia programat un sopar xinès a casa, calia menjar amb bastonets i ambientar el menjador de casa; en diuen fer una sopar temàtic una bogeria com una altra que et fa riure una estona amb els amics.
Em va sorprendre positivament l’experiència de menjar amb bastonets tot i que  em vaig menjar la truita ja freda,  no vaig tenir aquell gust metàl•lic a la boca: la sensació d’estar ingerint un tros de metall, la fusta resulta molt més agradable. 
Per els asiàtics menjar amb coberts de metall és de bàrbars, els coberts són  vistos com a armes bèl•liques, i només utilitzaven bastonets de plata en els palaus antigament quan hi havia perill de enverinament. Sabeu que el 30% de la població mundial menja amb bastonets? La costum es remunta a fa més de 5000 anys, quan es cuinaven els aliments tallats ben petits per estalviar energia de combustió (com més petit tallem un aliment més ràpid es cou, per mostra la verdura bullida) d’aquesta manera utilitzaven dues branquetes de fusta per agafar els aliments del foc i portar-los a la boca, sense cremar-se. Avui en dia, els asiàtics mantenen aquesta costum de menjar amb bastonets exceptuant la sopa, que la prenen amb culleres de ceràmica.  Cal dir, que no a tot el continent mengen amb el mateix tipus de bastonets, els de la Xina són els més llargs i prims, al Japó són més rabassuts , a Corea solen utilitzar-los de metall i a Tailàndia són poc utilitzats en general.
Però si  aneu  a fer de turistes al continent asiàtic, sempre us oferiran uns coberts occidentals, em pregunto si als xinesos que venen a admirar la Sagrada Família els hi ofereixen bastonets. Aquí ho deixo!
Com a utensili per menjar, els bastonets reclamen, no solament destresa i curositat, sinó també un protocol adjunt:
-Queda prohibit llepar els bastons, són tan sols per apropar els aliments a la boca, en cap cas punxar-los com si fossin olives d’aperitiu.
-En el cas de que hi hagi arròs en un bol al mig de la taula, s’utilitzaran els bastonets del bol, en el seu defecte s’agafarà el que es necessiti sense remenar.
-No és recomanable clavar els bastonets en un bol d’arròs, aquesta pràctica s’utilitzava en els rituals funeraris ancestrals, per tant, per els asiàtics es símptoma de mal auguri.

No intenteu menjar arròs occidental amb bastonets, perdreu la paciència i la gana, penseu que a l’Àsia hi ha mil tipus d’arròs i solen menjar-lo enganxós, per tant se’ls hi fan boletes que els faciliten l’ús dels bastons, en cas que estigui ben desenganxat semblantment al nostre arròs llarg, obren la boca s’apropen el bol i utilitzen els bastons per arrossegar l’arròs del bol a la boca, sense fer pinça amb ells.
Per cert, el millor lloc per comprar bastonets és a la botiga de productes xinesos, per poc preu us fareu amb uns bastonets d’aparença de bambú i amb inscripcions, això sí, no sabrem mai el que hi posa...

Aquí us deixo la recepta dels noodles, els fideus japonesos, pel cas de fer un sopar asiàtic.
No confongueu mai un japonès per un xinès, és totalment ofensiu per a ells, semblantment per nosaltres que ens confonguin amb un italià, perdoneu però de la paella al risotto hi va un món! Doncs dels noodles als fideus d’arròs xinesos també, per tant, el millor és dir menjar asiàtic en aquest cas; com més gran l’etiqueta millor!

Si voleu complementar la dieta, podeu visitar: http://pucherodelceaco.wordpress.com/2013/05/31/rollitos-de-primavera. 
És el blog d’un company on trobareu la recepta de rotllets de primavera, molt fàcils de fer i boníssims! Javi  ànims amb el blog!

És ideal per: Persones que necessiteu hidrats, les que no us agrada el peix, aquí hi és d’incògnit. Si patiu colesterol, cap problema.
Absteniu-vos: Persones que teniu la tensió esverada, la salsa de soja és massa salada.

Ingredients:
-Noodles
-Gambes o escamarlans pelats
-Ceba
-Carbassó
-Salsa de soja
-Brots de soja en conserva
-Pastanaga ratllada

1.Bullim els noodles segons les instruccions del envàs, solen ser molt pocs minuts.
2.Tallem les verdures ben petites i pelem les gambes.
3.En una paella coem la ceba, el carbassó, la pastanaga, la soja i les gambes pelades.
4.Tirem els noodles a la paella amb les verdures i ruixem amb salsa de soja, sense por!






Dels errors també s’aprèn:
-Si teniu una paella tipus wok, us quedarà genial