Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bolets. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Bolets. Mostrar tots els missatges

dimecres, 12 de març de 2014

RISOTTO DE CARXOFES I CEPS

Tinc moltes coses a dir, i molt inconnexes, perquè avui és un d’aquells dies que llegir el diari m’ha deixat K.O. i ara mateix tinc un núvol espès de conceptes que amenacen tempesta al meu terrat. Això sol traduir-se amb un mal de cap intens i perenne, talment com si tingués un gat tancat dins del pit que volgués sortir i no pogués,  o una pedra a sobre el parietal que pressiona el crani. Un neguit que anant bé m’acompanyarà en el meu solitari dia, fins que ven entrada la tarda mantingui una interessant conversa amb algú que faci de bàlsam per mi, conscient que això ocasioni un traspàs d’aquestes cabòries cap al meu interlocutor/a.

No penseu que sóc de fàcil neguitejar i encaborià, sinó que aquest núvol té nom i cognom:  joves addictes al botelló, violència de gènere, balanços fiscals, Noos, Kiev vs Crimea, Brussel·les, Ceuta i Melilla, bitcoin, Neymar, Monago, MWC, John Kerry… I un munt més d’històries. No tinc paraigües per salvaguardar-me de la tempesta, i tampoc puc obviar-la. Sens dubte la culpa (si és que n’hi ha) és totalment meva, no tinc cap necessitat de llegir el diari ni d’assabentar-me de que preocupa a persones com jo que estan a l’altra punta d’aquest desastrós planeta! O sí! No és que no tingui la necessitat és que penso que com a membre d’aquesta comunitat, tinc el deure de assabentar-me de que els hi passa als meus veïns, de que els preocupa, -Passen gana?-Se’ls fa mal bé el menjar a la nevera? -Ai perdoneu, alguns no tenen nevera!
I això no és xafarderia, és intercanvi d’informació social, un concepte del que fa alguns anys vaig prendre consciència.

Vaig descobrir que llegir el diari, mirar les noticies i en general estar atenta  d’allò que passa al món, em fa ser millor persona, sens dubte una persona més llegida, més informada i amb més criteri, però sobretot més empàtica, més sensible  i més resolutiva. I això és el que m’agrada de la gent i com que m’agrada ho vull per mi. M’agrada la gent que té criteri, que està informada, que té opinió, que sap el que vol i sol passar que aquest tipus de gent, són persones molt respectuoses amb la opinió dels altres, persones amb qui pots mantenir llargs debats sobre molts temes. Persones també humils que saben escoltar quan pensen que no estan a l’alçada del seu debatent, però tenen una escolta participativa. Fa anys em vaig adornar que podia ser una simple universitària de 19 anys, amb poca experiència laboral i amb la formació al forn, però ben informada, interessada a entendre  el conflicte a Orient mitjà i coneixedora del nom de la ministre de sanitat i de la diputada d’educació i que això em feia més favor que obtenir altres coneixements que actuaven com a males herbes.

És cert que seguir totes les telenovel·les de la graella televisiva et reporta un estat de benestar increïble, però vaig aprendre a combinar-ho, i també a treure el suc als telenotícies i al diari. Heu fet mai zàping de notícies? És una activitat interessantíssima!
Alguns dies després de llegir el diari tens aquest núvol, altres vegades tens notícies que t’acompanyen durant tot el dia: aquell article d’opinió que t’ha deixat en un estat de constant reflexió. Però sens dubte sempre tens la sensació d’estar informada!
No em val la gent que diu que tot són males notícies i per això no en volen saber res, doncs que continuïn amagant el cap sota la ala, això sí, que no deixin de mirar les 5000 temporades de la sèrie dels zombis,  que aprenguin la talla de totes les famoses de la TV i de tots els jugadors de la champions league. Tot en la seva justa mesura.


Així que per dissipar el núvol cerebral que m’acompanya em tanco a la meva cuina, el meu refugi, la meva cova i mentre cuino poso en ordre mil pensaments i coses que m’han quedat a mig camí de la reflexió!

És ideal per: Dissuadir el núvol amenaçant, persones àvides al treball intel·lectual, els hidrats són el gasoil dels savis.
Absteniu-vos: Aquells que patiu alts nivells de colesterol en sang, i aquells que no teniu cap altra pla per la tarda més que quedar-vos mirant la TV.


Ingredients:
-4 tasses de cafè d’arròs
-200grm aprox. de bolets secs, preferiblement ceps
-4 carxofes
-1,5 litres d’aigua
-1 ceba
-1 cullerada de mantega
-1/2 sobre de parmesà rallat

1.Possem un cassó amb 1.5l d’aigua i quan arranqui el bull i tirem els bolets i el traiem del foc.
2.Un cop passats 5 minuts, retirem els bolets de l’aigua i colem l’aigua amb un col·lador  de roba.
2.Piquem la ceba ben petita i en una cassola la sofregim en abundant oli. Quan ja està ben confitada i afegim les carxofes tallades a quarts.
5.Afegim a la cassola els bolets i deixem daurar tot plegat un minuts.
6.Afegim l’arròs i anem tirant el caldo d’ hidratar els bolets de mica en mica.
7.Un cop l’arròs és cuit, el retirem del foc i afegim la mantega i el parmesà mentre anem remenant, fins a obtenir la textura desitjada.




Dels errors també s’aprèn:
-No canvieu els ceps per trompetes, ja que tenen un gust molt fort i segresten el gust de tots els altres ingredients.
-Sinó voleu utilitzar el brou de hidratar els bolets, podeu utilitzar brou de pollastre.
-La veritat és que es pot tirar tot el brou de cop a l’arròs, però diuen que el fet d’anar-lo afegim a poc a poc és el que fa que el risotto quedi en la textura autèntica quan hi afegim el formatge.

divendres, 7 de juny de 2013

RISOTTO DE TROMPETES DE LA MORT


Diu la llegenda que el risotto va ser cuinat per primera vegada com a àpat nupcial, voleu saber la història? Diu així:

Durant la construcció de la catedral de Milà, més coneguda com il Duomo Dei (mot que prové del llatí i significa la casa de Déu), sorgir una història d’amor; de la talla d’un conte de princeses o d’una pel•lícula digne de Walt Disney.

Diu la llegenda que hi havia un  mestre vidrier que provenia de Flandes -penseu que aquest era un ofici de gran prestigi per això era honorat i respectat per els seus deixebles que estaven orgullosos de poder treballar per el gran artista que arribar a Milà des de el nord  d’Europa, amb la seva dona i la seva filla.

Un bon dia, la filla aparegué per la catedral a veure al seu pare treballar,  i no passar desapercebuda per un dels deixebles del mestre vidrier. Aquella noia tenia una llum especial, és clar que no era com les milaneses, no tenia els ulls foscos i penetrants, sinó blaus i plens de llum, els seus cabells eren llisos i del color de l’or i la seva pell blanca i delicada. Aquella jove desprenia tota la llum que ell com a vidrier buscava en les seves obres d’art. La seva pretensió era deixar que el sol entrés a la catedral i  l’ il•luminés i que les obres d’art en ella presents (escultures, frescos...) lluïssin gràcies a la llum del rosetó. La filla del mestre era la personificació d’aquell joc de llums que el deixeble perseguia.

Ràpidament sorgir l’amor entre el deixeble i la filla del mestre. Amor que no van trigar a oficialitzar davant del pare, que no s’hi va oposar en cap moment. Així que, dit i fet van preparar el seu casament. El nuvi era un aprenent eixerit però també un excel•lent cuiner, i volia sorprendre el seus convidats amb un àpat nupcial molt original, energètic i fàcil de pair, així que es va decantar per l’arròs. Com a artista que era va decidir tenyir l’arròs, volia que fos del mateix color que els cabells de la seva futura esposa, creia que el color daurat donava llum i prestigi i per aconseguir-ho va utilitzar el mateix tint que utilitzaven al taller de la catedral per tenyir els cristalls de daurat: el safrà. Així que l’àpat nupcial fou un arròs caldós de color daurat que va fer obrir les boques de tots els convidats i també del mestre vidrier i la seva filla. Era el que ara coneixem com risotto a la milanesa.

A partir d’aquí s’ha anat deformant la cosa, o millor dit reinventant i variant al gust del consumidor, a la disponibilitat d’ingredients segons la temporada, el lloc...

Jo us proposo un risotto amb aspecte de noia llatina, més aviat amb mirada penetrant, faccions facials marcades, cabells foscos i rebels, corbes corporals contundents, cridanera, amb caràcter marcat (sovint intransigent i amb mala llet), però també una amant fogosa, una noia divertida, que gaudeix cantant i ballant i que sap valorar un bon plat de risotto!


És ideal per: Molt energètic, plat típic de les dietes vegetarianes, esportistes aquí teniu els vostres amics hidrats en gran quantitat. Diabètics, l’arròs és un hidrat d’absorció lenta ideal per no fer hipoglucèmies inesperades.

Absteniu-vos: Hipertensos i persones que patiu colesterol. 

Ingredients:
-200grm d’arròs
-375 cc d’aigua
-125 cc de llet
-10grm de  trompetes de la mort seques o bolets secs
-1 ceba
-vi blanc
-1 cullerada de mantega
-50 grm de parmesà ratllat


1.Barregem l’aigua, la llet i els bolets secs en un bol. Ho deixem reposar mitja hora per tal que s’hidratin. No llencem l’aigua i la llet, ens servirà de caldo per l’arròs.
2.Tallem la ceba ben petita i la sofregim en una cassola.
3.Afegim el vi blanc a la ceba i deixem reduir, fins que quedi a la meitat.
4. Quan els bolets ja estan hidratats els afegim a la cassola i deixem coure uns minuts.
4.Tirem l’arròs, el deixem enrossir una estona i després afegim la llet i l’agua que hem reservat. Coem durant 15 minuts aproximadament.
5.Un cop és cuit, el retirem del foc i afegim la mantega  i el parmesà. Remenem amb una cullera de fusta.




Dels errors també s’aprèn:
-Podem variar els bolets al gust.
-Els nens poden menjar-lo sense problemes, ja que hem evaporat l’alcohol del vi blanc.
-La cocció de l’arròs varia segons el tipus, és millor seguir les indicacions del envàs.

dimarts, 6 de novembre de 2012

CARPACCIO DE BOLETS


Vittore Carpaccio era un pintor venecià del S.XV, que mantenint-se al marge dels corrents pictòrics del moment, va desenvolupar una pintura on els pigments vermells i grocs eren els màxims representants dels seus quadres.

Anys més tard, concretament el 1950, el cuiner d’un famós bar de Venècia, el Harry’s bar,  fou sorprès quan una clienta, impulsada per les recomanacions del seu metge, va demanar un plat de carn crua. D’aquí va néixer el primer carpaccio, uns filets de carn de bou tallats molt prims amb formatge parmesà al damunt. La similitud cromàtica del plat amb les obres del pintor van fer que el cuiner bategés el plat com a carpaccio. A partir d’aquí, la imaginació de l’home l’ha convertit en un ventall de possibilitats: de carn o peix, de fruita o verdures....

No oblidem que la majoria de carpaccios es fan amb aliments crus. Cuinar en cru significa no sotmetre a cap tipus de cocció els aliments, com si l’home no hagués aconseguit fer foc, -per cert, l’home no va inventar el foc!-. Però, tornar a la cuina en cru no és retrocedir, més aviat és gaudir del sabor, de l’aroma  i del color que molts aliments perden al cuinar-los.

He escollit el carpaccio de bolets per ser l’últim que he descobert, gràcies a la discreta cacera que aquests dies hem tingut amb l’ou de reig. Sí, ho confesso: sóc boletaire, però encara porto la “L” a l’esquena!

Aquesta recepta la podeu fer també amb xampinyons o amb ceps. Jo l’he fet amb ous de reig, un bolet primerenc, que neix en boscos l’alzines, castanyers i roures.  Té una qualitat gastronòmica excel·lent i admet la seva ingesta en cru. El seu nom científic és caesaria que significa del Cèsar imperial. Aquest nom ve de l’època de l’Imperi romà, i era considerat un aliment de luxe.

És ideal per: Aquells que voleu perdre pes. Qualsevol bolet té un baix contingut calòric, però un alt contingut d’aigua i minerals.
Absteniu-vos: Tan sols si no us agrada el vinagre o teniu colesterol i no podeu abusar dels olis. De tota manera, si els mengeu amb poc oli, són inofensius!

Ingredients:
-Un grapat de bolets: xampinyons, ous de reig o ceps.
-1 got d’oli d’oliva
-1/2 got de vinagre
-1/2 llimona

1. Rentem bé els bolets perquè s’alliberin de tota la terra.
2. Els filetegem molt prims i els posem amb un plat de manera que no quedin un sobre l’altre.
3. En un bol barregem l’oli amb el vinagre i el suc de 1/2 llimona.
4. Vessem aquesta barreja a sobre dels bolets de manera que quedin coberts. Ho deixem reposar uns 30 minuts.
5. Un cop ha passat aquest temps, els retirem del plat, els passem per paper de cuina per absorbir la barreja i els posem en un altre plat de presentació que serà definitiu.
6. Els amanim amb una mica d’oli verge d’oliva, pebre i sal gruixuda.




Dels errors també s’aprèn:
-Ull amb el vinagre, que si n’hi ha massa fa fer escarafalls.
-Per filetejar-lo es pot fer amb un ganivet gros i molta cura, tampoc cal que el talls siguin transparents, amb l’excusa que es tracta d’un carpaccio casolà, tots contents. Existeix un aparell que serveix per filetejar ous durs que va força bé per aquestes coses. Els xampinyons ja els vénen filetejats al supermercat, és a dir, que no teniu excusa...
-Molta cura si sou boletaires de “L” a l’esquena, estigueu totalment segurs de l’espècie recollida, sinó és així, no l’agafeu!
-“Qui no vulgui menjar cucs, que no mengi bolets”: és normal trobar algun habitant, el desnonem rentant-lo amb delicadesa i cap problema.