divendres, 18 de setembre de 2015

COCA DE FIGUES I FORMATGE

No puc parar de buscar-ne i el millor de tot és que en trobo! El nostre voltant és ple d’oxímorons, podríem dir que el món és un oxímoron!

Es tracta d’una figura retòrica que consisteix en unir un adjectiu i un substantiu que es contradiguin. És una afirmació impossible, una contradicció intencional, una inversió de la realitat que s’utilitza per despertar l’atenció del lector mitjançant, en molts casos, el sarcasme. Molts d’ells són subtils, perspicaços  i  demostren la intel·ligència lingüística de l’escriptor.

La paraula oxímoron és un oxímoron, m’explico: Oxus significa savi, agut i Môros significa neci, obtús. La figura retòrica oposada és el pleonasme, l’ús de la redundància entre termes: pujar a d’alt, veure amb els meus ulls…
L’oxímoron el vaig conèixer  en una pel·lícula, tot i que de ben segur que a l’escola m’ho deurien haver explicat, però per economia mental ho deuria haver desterrat  totalment i ni tan sols recordava haver-ho sentit ni pronunciat mai: “oxímoron”.

Quan afirmo que el món és un oxímoron, ho faig en el benentès que deformo el concepte de figura retòrica i l’extrapolo a altres dimensions. Perquè d’ençà que el conec m’adono que hi ha moltes contradiccions aparentment sense sentit que ens envolten, persones, actes, normatives, que són oxímorons en elles mateixes. Tan sols es tracta de dirigir la mirada i qüestionar-se les coses. Això sí, permeteu-me un petit entrenament. Aquí va:

-Caos organitzat/ Foc gelat/ Realitat virtual/ Desacord unànime/ Principi del fi/ Plaer espantós/ Mort vivent/ Rentat en sec/ Quasi segur/ Lletja bellesa/ Senzillesa bromadora/ Imitació genuïna/ Inexpert veterà/ Creixement negatiu. ….

Ja ho veieu, això és un ‘Mai acabar’!
I llavors, vas una mica més enllà, mires el teu voltant i t’adones que et ‘trobes perdut  perquè el món s’organitza (oximonorògicament):

Guerra santa/ Polític honrat/  Banca ètica/ Integrista moderat/ Monarquia moderna/ Capitalisme democràtic/ Utopia realitzable/  Inversió segura….

És ‘seriosament divertit’ i no els busques senzillament els trobes. És una ‘fàcil dificultat’. Fins i tot a la cuina:

Amanida sense amanir/ Donut light/ Vegetal de pollastre/ Salsa agredolça/ Cervesa sense alcohol/ Gel sec/ Mitja porció/ Aprimar-se menjant...

Així l’'única opció’ que tinc és passar-vos la recepta del que crec que és un oxímoron en ella mateix, una ‘salada dolçor’.

És ideal per: Persones a qui els agraden els contrastos dolç i salat.
Absteniu-vos: Persones que seguiu una dieta per aprimar-vos o teniu colesterol, podeu substituir alguns dels ingredients.

Ingredients:
1 Fulla de pasta de full
4 figues fresques
1 formatget de rul·lo de cabra
Pinyons
Bacó o pernil salat

1.  Pelem les figues i les tallem a quarts.
2.Estenem la massa i repartim al damunt les figues, els pinyons, el bacó i el formatge de cabra esmicolat.
3.Posem al forn a d’alt i a baix a 180ºC, i coem al gust.



Dels errors també s’aprèn:

-Si canviem el bacó per el pernil salat i el formatge de cabra per un baix en greixos estem reduint greixos, però també gust.

-Santa paciència per pelar les figues, si són verdes o fredes de la nevera us facilitarà la feina.


-M’agrada culminar la feina amb crema balsàmica de mòdena.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada