dilluns, 20 de gener de 2014

PASTÍS DE CARBASSÓ ALS TRES FORMATGES

Quan penso en un pastís, les meves neurones fan una sinapsi amb els conceptes fotografiar i aplaudir, evidentment també amb somriure i bon menjar! Avui vull parlar-vos de l’acte d’aplaudir, potser l’acte més primitiu de la comunicació no verbal.

Aplaudir és un dels actes més antics de la humanitat, és un acte purament social que  fèiem per advertir als companys de cova de la presència d’animals ferotges o per mostrar aprovació. Per tant és un dels ingredients més antics del desenvolupament social de l’home, és un dels protagonistes de l’inici de l’empatia. A partir d’ara quan veieu una sala plena de gent aplaudint veureu una tribu d’homínids contents, oi?

Actualment s’ha convertit en un acte purament instintiu, us heu fixat mai que els infants és una de les primeres coses que fan quan comencen a riure, les cries de ximpanzés també ho fan. Per què serà?

No tant antigament, a l’imperi romà l’aplaudiment era un acte molt comú en els teatres i actes públics. Existien diferents tipus d’aplaudiment i unes normes socials que marcaven quan i com havien de ser els aplaudiments, hi havia persones que es guanyaven la vida aplaudint (quin esgotament!) eren els claques, persones contractades per el govern per animar els actes públics. L’església va ser aplaudida durant molt segles, durant els rituals de missa s’animava els feligresos a mostrar el seu acord mitjançant aplaudiments. S’estima que fou en el segle V d.C. que això va anar passant de moda fins a extingir-se.

En l’actualitat, els aplaudiments sembla que són un dels millors actes per mostrar felicitat i aprovació, ho fem quan anem de concert, quan cantem la cançó d’aniversari, després d’una ponència en un congrés, quan anem de casament, quan anem a l’auditori i fins i tot quan aterra l’avió! A Xina els amfitrions aplaudeixen als convidats quan entren per la porta. A Amèrica tenen un tipus especial d’aplaudiment, tothom es posa d’acord per començar a aplaudir lentament i anar accelerant fins acabar amb un allau d’aplaudiments brutal.

Però fins i tot, amb els aplaudiments hi ha normes socials. Aplaudir abans que comenci un acte, un concert per exemple, denota admiració per la persona aplaudida. Aplaudir al mig és vist com un acte que mostra poc saber estar, faltat d’etiqueta, per això  el més correcte és aplaudir al final, però tampoc immediatament, perquè llavors és quan podem errar, pensant que l’acte ha acabat i que després no sigui així, és per això que al teatre de Berlín no es pot aplaudir fins que les cortines de l’escenari no s’han tancat! Quina agonia voler aplaudir i haver de reprimir-se!

Hi ha estudis (americans of course!) que diuen que solem esperar 0.8 segons a aplaudir després d’un acte, quan en realitat s’ha calculat que lo més prudent és 2.1 segons. A tall d’anècdota es diu que l’aplaudiment més llarg registrat fou a Viena, en un concert de Plàcido Domingo, el públic va aplaudir durant 80 minuts i el cantant va sortir fins a 101 vegades a l’escenari.

Queda clar que l’aplaudiment és un dels actes més contagiosos, semblantment que el riure!

Un pastís per aplaudir, ràpid, fàcil, bo i sorprenent!
Recepta de la Mireia Carbó, si sou novells als fogons us la recomano té receptes per pujar la moral culinària fàcil i resultones.

És ideal per: Nens, persones que mengen dieta de fàcil mastec, amants dels formatge.
Absteniu-vos: Hipertensos, colesterolèmics i diabètics.

 Ingredients:
-2 carbassó
-6 ous
-100grm. de mató
-40grm de parmesà rallat
-100grm. formatge de cabra (rul·lo)
-1 cullerada de mantega
-Pa rallat

1.Renteu els carbassons, talleu-los a rodanxes fines i saltegeu-los amb mantega en una paella.
2.En una batedora elèctrica (túrmix) batem els ous amb els tres formatges i una mica de sal.
3.Afegim els carbassons amb cura de no trencar-los i ho barregem amb una cullera.
4.Pintem un motlle amb mantega i pa rallat i afegim la massa.
5. Coem al forn a 180ºC amb el forn de baix, durant 30 min. aproximadament.


Dels errors també s’aprèn:
-Acostumem-nos a no pelar els carbassons, la pela ens aporta fibra i color, no oblidem que en “última instància” mengem per nodrir els nostre cos.
-El millor motlle al meu gust és l’allargat, queda molt més bonic un cop desemmotllat.
-Recordeu desemmotllar-lo quan sigui fred així no es trencarà.

dissabte, 4 de gener de 2014

GALTES DE PORC AMB CANYELLA, MOSCATELL I POMA

L’any passat, des del +QC ja vam fer una bona repassada a les festes nadalenques, dinars de Nadal, el caga Tió, l'arbre i fins i tot, si no recordo malament, el cap d’any. Però vaig passar per alt l’última festivitat nadalenca: el dia dels Reis Mags! Així que aquesta vegada pretenc fer un vestit nou a aquests tres personatges.

En primer lloc, vull recordar-vos que, com gairebé totes les festes que marquen aquestes dates, són una font del cristianisme i més concretament del Nou Testament.

Diu la història que quan Jesús va néixer s’aproximaren a Betlem tres Reis Mags que procedien d’Orient i seguien una estrella. Però analitzem pam a pam, concretament què vol dir Mags? A l’època no volia dir que podien regalar tot el que volien sense excedir el límit de la targeta de crèdit, sinó que eren sacerdots astròlegs o més aviat homes de ciència, que foren a obsequiar a Jesús per ordre del rei Herodes (ja ho veieu, eren uns manats!).

Altres textos no reconeguts, és a dir que no són el Nou testament, asseguren que els tres Reis eren els “comandants” de tres exèrcits de soldats (d’aquí l’origen dels patges) que procedien de Pèrsia, Babilònia i Àsia. Sigui com sigui, aquests tres personatges, Melcior, Gaspar i Baltasar portaren al nen Jesús encens, or i mirra. Sembla clara la utilitat de l’encens i l’or, però què en sabem de la gran desconeguda mirra? Es veu que és una cosina de l‘encens, però també servia per embalsamar als difunts, fa una mica de “grima”  regalar-li això a un infant, oi? L’explicació de tot plegat és que aquests tres elements eren considerats sants olis que s’utilitzen per les cerimònies religioses, com el baptisme.

Un altre punt de discussió se centre en la figura dels tres Reis. Melcior és el popularment anomenat rei blanc, un humà d’ètnia nòrdica. És el portador de l’or. Gaspar és l’anomenat rei ros, procedent de Pèrsia i portava encens, hauria de representar-se amb la barba castanya, tot i que sovint se’l representa ros per contrastar-lo físicament al company Melcior, que se’l representa totalment blanc. Baltasar és, popularment el rei negre, el que té més història! Diuen les Santes Escriptures que provenia de Babilònia, no obstant això, si fos així no hauria de ser d’ètnia africana tal i com se’l representa a l’actualitat. Alguns estudiosos diuen que va ser un invent de l’església catòlica en la seva tessitura de fer que la religió cristiana fos dels cinc continents i que qualsevol persona s’hi sentís identificada. D’altres afirmen que va ser una introducció postcolonial o evangelitzadora perquè el continent africà s’hi sentís identificat. Així doncs, amb tot, podríem concloure que els Reis Mags no venen d’orient. Cal dir que són tres noms amb tres personatges transferibles totalment, i és que hi ha contrades on el rei negre no és Baltasar!

Un altre tema és el dels camells. Si els tres Reis vinguessin d’orient mitjà tindria prou sentit l’existència de camells, ara bé, no és més lògic que Baltasar vingui amb elefant i Melcior amb un ren? Gaspar el deixem en camell o dromedari que ja li queda bé!

Després del recorregut màgic, no em queda més que desitjar-vos que els tres Reis Mags d’Orient us portin molts regals i poc carbó. Sobretot, no us oblideu l’aigua per els camells que venen de molt lluny. També desitjo que els mercats, la comunitat internacional, FMI  i d’altres entitats econòmiques facin un gran esforç perquè la crisis no arribi a Orient, i aquests tres personatges ens obsequiïn cada any amb la seva arribada!

Us presento un dinar de Reis a baix cost, per quedar com una reina i tipa com un camell!
La recepta la vaig veure a la televisió i l’he modificat al meu gust.

És ideal per: Gent amb una gana ferotge que aquests dies ha perdut el significat de les paraules: dieta, prim, menjar sa…
Absteniu-vos: Detractors de la carn, diabètics i hipertensos.

Ingredients
-4 galtes de porc
-1 litre de moscatell
-3 pomes
-2 pastanagues
-2 tomates
-2 ceba
-2 grans d’all
-1 branca de canyella
-1 cullerada de sucre roig

1. Salpebrem les galtes, les enrossim a la cassola i les reservem.
2. A la mateixa cassola hi coem les verdures (tomates tallades a daus, cebes, pastanagues i alls).
3. Quan siguin cuites les verdures  hi posem les galtes, la branca de canyella i el litre de moscatell, coem durant 2 hores aproximadament a foc suau.
4. Tallem les pomes a rodanxes i les espolsem amb sucre roig, les coem al forn o al microones.
5. Emplatem amb les pomes i al damunt la galta de porc amb la salsa que us hi ha quedat.




Dels errors també s’aprèn:
-En principi és una galta per persona però tot depèn de la mida de la galta i de la gana de la persona, a la carnisseria us aconsellaran.
-Les ampolles de moscatell són de 75cl, per arribar al litre que et demana la recepta li afegeixo un got d’aigua.
-És important tenir paciència a l’hora de coure la carn, és una recepta llarga però molt senzilla. Penseu que les galtes han de quedar infusionades en el moscatell, no val  donar-li canya al fogó.