dijous, 12 de desembre de 2013

COSTELLA DE PORC ADOBADA

Segurament, la majoria de vosaltres, us perdeu amb els homínids. Els vàreu estudiar en el seu moment, però ara tan sols us sonen alguns noms com erectus, neandertal, i restes d’informació sobre coves, caça, llances, nomadisme… No us preocupeu, a mi em passa el mateix, tot i que l’assignatura de paleoantropologia em va fascinar, si no faig una repassada general, confonc els noms i les èpoques i sóc incapaç de memoritzar la taula de la família hominidae des dels Orrorin fins als sapiens sapiens, cosa que em fa confondre les característiques de cada espècie.

Aquest diumenge al diari va sortir un article sobre  paleogenètica que és la ciència que s’encarrega de fer les anàlisis genètiques de les restes humanes antigues. Sembla interessant oi? Doncs, juntament amb els paleoantropòlegs (paleo=antic, antropos=home) s’encarreguen d’analitzar i datar troballes òssies antigues. Però no tan sols d’això, sinó més aviat de fer una taula marcant els ascendents i els descendents, (una mena d'arbre genealògic) i les capacitats d’aquests homínids, és a dir, què menjaven?, on vivien?, practicaven enterraments?, anaven vestits? Encara que sembli increïble tot això es pot descobrir amb les restes òssies.

Tornant al diari, l’article era sobre l’ADN Mitocondrial, que bàsicament és l’ADN present en les mitocòndries de les cèl·lules, no en el nucli. Aquest ADN només es transmet per via materna cosa que permet establir una línia d’ascendents de mare i comparar-ho amb altres homínids fins a obtenir resultats com ara:

-Els homínids peninsulars estaven emparentats amb els homínids siberians.
-Hi ha exemplars actuals de homo sapiens, que són descendents indirectes d’homo neandertalensis (d’això podem donar fe! Hi ha exemplars que no semblen homo sapiens sapiens... Segur que en coneixes algun, oi?)

Hi ha un munt de teories pendents de recomprovar o més ben dit, certes fins que es demostri el contrari. Un embolic de cabdells relligats, entre els científics d’aquí i d’allà (que sembla que cadascú escombra cap a casa seva)  que  fan renovacions de teories basades en noves troballes. I tu, un simple amant o lector  del tema et fas un embolic i una llosa de preguntes et cau al damunt, del tipus:  -Venim de l’Àfrica o venim de l’Orient Mitjà?  -Tingues en compte que  al continent asiàtic hi ha hagut troballes molt interessants! -És “cert” que  tots venim de l’Eva mitocondrial? (i et preguntes: Qui som tots? Els d’avui o els de fa milions d’anys?)

Crec que hi ha quatre apunts  imprescindibles; el primer és no perdre’t cap notícia que si us fixeu tot sovint la comunitat científica ens regala una nova floreta. (l’última és que  Atapuerca i la Sibèria estaven comunicats genèticament!). D’altres afirmacions, que poden servir de substrat per entendre el món dels homínids solen ser les següents:

-La família homínid inclou exemplars ja extingits com ara: australopitecs, kenyanthropus, paranthropus, homo habilis, homo erectus... i altres encara presents com l’ésser humà actual i els grans simis (orangutan, ximpanzé, goril·les...).

-Bàsicament, els primers homínids apareixen en el miocè (aquest període va des de fa 25 m.a. fins als 5 m.a. aproximadament). Els primers exemplars s’urgeixen fa 5 m.a.
Tot i que l’època d’esplendor dels homínids és el pleistocè que avarca des dels 5 m.a. fins als 1.6 m.a.


-Les pintures rupestres, els poblats i les troballes dels tipus sedentàries no pertanyen a aquest tipus d’homínids sinó als homo sapiens sapiens del neolític. Quan parlem d’ homínids del miocè i pleistocè ens ubiquem en el paleolític inferior o l’anomenada edat de pedra.


-Hem de tenir en compte que els primers exemplars de la família homínid, (orrorin o australopitecs) físicament i mentalment no tenien gaire d’humà i força de ximpanzé.

-No queda clar on es van desenvolupar o sorgir les diferents espècies d’homínids, s’han trobat restes al continent africà, europeu i asiàtic, de diferents datacions i espècies i hem de tenir en compte que durant el miocè, la Terra no era exactament com la coneixement ara.

-Algunes espècies van conviure durant milions d’anys. No sabem amb certesa si van trobar-se o no. En cas de trobar-se no sabem si era viable la procreació entre elles.

Em sembla que per avui ja en tenim prou, si el tema us pica i encara no n’heu quedat prou tips, al youtube hi ha uns vídeos fantàstics sobre com l’homo sapiens sapiens va sobreviure i va arribar als nostre dies. http://www.youtube.com/watch?v=2Pah6PQmnLI 
També us recomano que visiteu el cosmocaixa, on hi ha una rèplica de la Lucy, una australopitecus afarensis de 20 anys, trobada a Etiòpia, que va permetre grans avenços per completar la taula d’evolució dels homínids.

Us proposo un menjar molt i molt de caça i molt d’australopitecs, afileu-vos els ullals, domineu el foc i ull amb les bèsties ferotges!

És ideal per: persones que preciseu  gran  quantitat de proteïna, apte per hipertensos.
Absteniu-vos: Persones diabètiques, vegetarianes o que no sou amants de la carn.


Ingredients:

-1 costella de porc
-3 cullerades de mel
-250cc d’oli d'oliva
-1 branca de romaní
-1 branca de farigola
-Boles de pebre negre
-Sal


1.Barregeu l’oli, amb la mel i totes les herbes en un bol i ho deixeu reposar una estona.
2.Pinteu la costella per les dues parts amb aquesta barreja.
3. Forn 180ºC a d’alt i a baix entre 20 minuts i mitja hora, fins que estigui ben daurada.




Dels errors també s’aprèn:
-És un plat molt complet acompanyat d’algun hidrat i verdura. Podeu menjar-ho amb arròs i deixar una amanida al centre de la taula.
-Si no teniu temps de deixar reposar la mel, amb l’oli i les herbes no hi ha problema, senzillament no quedarà tan tendre.