dijous, 26 de setembre de 2013

MANGO AMB XOCOLATA BLANCA I FESTUCS

La setmana passada vaig ser víctima del que jo anomeno, obrir els ulls.
Aquest fenomen es dóna quan des que un mateix té ús de raó, es manté ferm en una creença; en un dogma inamovible del credo personal i, de sobte, un dia tot això s’ensorra i has de reconstruir-ho de nou, però amb unes peces noves que abans no tenies!

Deixeu-me que m’expliqui una mica millor perquè de vegades és difícil trobar les paraules per descriure els pensaments. En aquests casos un exemple val més que mil paraules.

Els que em coneixeu sabeu la importància que tenen per mi els aliments, la cuina, i el menjar en general. Els que no, és obvi que una infermera que  té  un blog de cuina i antropologia és una amant del bon menjar.  Així que intento menjar de tot i en general sa. Consumeixo fruita i verdura, no oblido els meus làctics diaris, procuro menjar carn sovint i lluito contra la meva mandra per menjar peix. Tot i això, sóc persona, menjo pizza congelada quan toca i m&m’s quan les hormones m’ho demanen!

Sovintísim recordo la meva professora de nutrició i dietètica de la carrera, intento mantenir-me al dia des de la infermeria i també des de la vessant més cultural i social de l’alimentació. Per això continuo llegint tot el que puc sobre alimentació i nutrició, i sempre descobreixo quelcom nou que no sabia.

La setmana passada, després d’acabar el meu  llibre sobre alimentació i de començar el curs de alimentació i salut, vaig OBRIR ELS ULLS! Vaig fer una sinapsi neuronal nova, la meva dieta estava faltada d’un aliment molt nutritiu que personalment m’encanta però que no menjava amb prou quantitat: els fruits secs.

Vivia pensant que la seva aportació calòrica era desmesurada, que era complicat comprar-los torrats ja que gairebé sempre els trobava fregits i salats, així que reprimia les meves ganes de fruits secs i em conformava en menjar unes 4 nous setmanals a l’amanida, privant-me de festucs, avellanes, ametlles i altres perles. Però vaig obrir els ulls quan en una mateixa setmana des de llocs diferents el meu cervell, amb els seus dogmes, va ser bombardejat amb l’afirmació contrària.

Els fruits secs són saníssims, insubstituïbles per qualsevol altre aliment, són un pilar de la dieta, amb un còmput calòric moderat si se’n menja un grapat al dia.  Són un aliment perfecte per berenar, juntament amb un quadradet de xocolata negra i un plàtan, ideals per fer aquell mos a mig matí que t’ajuda a no devorar el dinar com un homo erectus, o per fer que el teu iogurt natural tingui millor presència. Adient per persones amants de l’esport, per cert, us convido a abandonar les barretes conglomerades de cereals amb proteïnes. Sempre m’he preguntat si les proteïnes d’aquestes barretes venen de la carn, del peix, dels ous o dels làctics. Hi han triturat un bistec? O potser una sèpia? Proteïnes de l’ou o un iogurt en pols? Ah no, perdoneu, són proteïnes sintetitzades en un laboratori de l’altra punta del planeta!

Pels que encara no estigueu convençuts, us donaré més raons: un grapat  de fruita seca al dia redueix el colesterol dolent (LDL) i n’augmenta el bo (HDL),  gràcies al contingut de greixos monoinsaturats, (que són els greixos de la bona fama, els de l’oli d’oliva)  i de greixos poliinsaturats (els omega 3, també presents en el peix). A més a més, contenen fibra, que no cal que us n’expliqui les glòries i miracles, vitamina E que regula el nivell d’antioxidants per tant ens prevé  de l’envelliment cel·lular i per últim són font de magnesi que millora l’aprenentatge i la memòria.
.
No totes les fruites seques aporten la mateixa proporció de nutrients, per això és positiu fer-ne un còctel.  Els fruits secs no engreixen si se’n menja un grapat  com a un aliment i no com a un suplement. Persones que patiu diabetis o hipertensió cal vigilar les companyies, ull amb la típica grana de capellà o amb els còctels de fruits secs del supermercat. Però un grapat de fruits secs ( uns 30 grams) torrats i sense salar, són bons per tots!

He barrejat dues receptes una de Ferran Adrià i l’altre de Mireia Carbó, tot i que combina fruita seca i fresca porta greixos saturats, teniu l’opció de adaptar-la i fer-la light o de fer-ne un consum moderat, crec que és més sana que algunes postres que ens ofereixen al supermercat. Què me’n dieu?


Ingredients:
-Mango madur
-Festucs
-Iogurt natural
-Rajola de xocolata blanca.
-Mantega

1.Pelem el mango, el tallem en forma de grills i tirem un polsim de pebre.
2.Escalfem una nou de mantega en una paella i coem el mango.
3.Fonem la xocolata blanca al bany maria o al microones i la barregem amb el iogurt, fins  que quedi una textura salsa.
4.En un plat disposem el mango i el reguem amb la salsa de xocolata blanca i iogurt.
5.Decorem el plat amb festucs.





Dels errors també s’aprèn:
-Si canviem el iogurt natural per un desnatat i la xocolata per una sense sucre, minvaran molt les calories del plat.
-Els mangos bons són els cars, ho sento però és així! Són els que maduren a l’arbre i venen amb avió des d’Amèrica del sud. Els més econòmics són els que venen amb vaixell, com que el trajecte és més llarg, els agafen verds de l’arbre i maduren pel  camí, això fa que no siguin tan dolços.
Esporàdicament, en trobareu de la península estan força bé i no tenen tants km.

divendres, 6 de setembre de 2013

FLORS DE CARBASSÓ


Avui tinc ganes de parlar de sexe i fins i tot  més que de sexe, em ve de gust reflexionar sobre  sexualitat,  gènere,  pràctiques sexuals i  identitats sexuals. En resum, vull fer una reflexió sobre antropologia de la sexualitat; el sexe pròpiament dit  el deixarem per més endavant...
Permeteu-me primer fer un apunt: les xarxes socials on vivim, la nostra cultura, la nostra llengua i el nostre entorn ens impregnen d’una manera de pensar i de veure el món concreta. Això ho hem dit mil vegades, un exemple molt suat seria com  a la Sibèria tenen infinitat de paraules relacionades amb la neu i el fred, en canvi, als països plujosos, una bíblia de paraules sinònimes de la pluja. El mateix passa doncs amb el sexe, o millor dit, amb el gènere.

Per gènere entenem bàsicament mascle/femella, és a dir, aquell concepte que descriu el sexe biològic, el necessari per la reproducció, el que  és utilitzat també per animals i plantes, el que apareix en el nostre DNI, a l’historial clínic o al cens poblacional. Per tant a casa nostra només pots ser mascle o femella. Ara bé, quan alguns aixequem la cella i ens preguntem que passa amb les persones que són , i no vull dir pateixen perquè no crec que sigui una malaltia sinó una variant de la normalitat, hermafroditisme (hi ha un ventall de possibilitats, des de la persona que posseeix ambdós òrgans reproductius a  l’hermafroditisme hormonal) o amb les persones que tenen intersexualitat o senzillament que senten un gènere que no coincideix amb el del DNI. A casa nostra això és un problema, i sovint aquestes persones viuen amagant el seu gènere i fins i tot reprimint les seves pràctiques sexuals. Altres societats disposen de tres gèneres!

Més enllà del gènere biològic trobem, la identitat sexual que és el gènere amb el que m’identifico davant la societat, tingui els òrgans que tingui. Per portar a terme aquesta identitat que senten, però que la resta de societat no sap, simulem mitjançant la roba i les conductes pertànyer al altre gènere, a fi de ser tractats socialment amb el gènere amb el que s’identifiquen. Un exemple són els mal anomenats transvestits, antigament eunucs (mascles que davant d’aquesta dicotomia s’amputaven els testicles). No cal dir el caire pejoratiu que té a casa nostra que un mascle simuli mitjançant la roba ser una femella o a l’inrevés. Sortosament,  a altres cultures, aquest col·lectiu està molt ben vist, fins i tot són els encarregats de dur a terme tasques sagrades dins la societat perquè es creu que porten sort.

Altra cosa ben diferent són les pràctiques sexuals, això sovint va acompanyat del rol sexual que tenim. En resum, jo puc ser una femella que alhora de practicar sexe prefereixi fer-ho amb altres femelles (la famosa homosexualitat), o un mascle amb identitat sexual de femella (que vesteix com a femella i vol ser tractat socialment com a tal) que practica sexe amb altres dones. Una persona hermafrodita que posseeix vagina i penis que prefereix mantenir relacions amb mascles. La combinació és infinita, tot i que al DNI només ens permet  ser mascle o femella, i espera que els nostres actes socials i les nostres pràctiques  sexuals estiguin en consonància amb això. És la naturalesa davant  el que la cultura ha desenvolupat i com ens entestem a fer de la biologia l’única manera de veure el món, quan en realitat la humanitat és molt més complexa.

Ja veieu doncs, l’absurda senzillesa d’una femella amb una marcada identitat femenina practicant sexe amb un mascle amb identitat sexual molt masculina. I a partir d’aquí, mil tipus diferents de reproducció (gràcies també a les tècniques de reproducció assistida)i mil tipus diferents de  família. Al meu gust totes igual de vàlides, perquè com una llei pot invalidar els sentiments d’una persona?

Espero haver obert les vostres ments, i encès la guspira del saber. Si sou amants del cinema alternatiu us recomano la pel·lícula XXY, on la protagonista és una persona adolescent hermafrodita que haurà de lluitar contra la dicotomia mascle/femella que li imposa la societat on viu.

La recepta també va pel mateix tema, en aquest cas no hi ha més que mascle i femella, la combinació sempre serà la mateix, però és una romàntica història...
La flor femella serà pol·linitzada per la flor mascle, i parirà un carbassó, morint letalment durant la criança d’aquest. El mascle després de la seva tasca reproductora morirà de vell, potser abans mori depredat per un humà, que en farà un us nutritiu i gastronòmic. 
Tan sols les flors de carbassó mascle són les que consumirem.

És ideal per: Una forma de consumir verdura molt diferent, amb totes les avantatges que té el consum d’aquest tresor de la alimentació.
Absteniu-vos: Persones que patiu colesterol, és una recepta de verdura però arrebossada, ull!

Ingredients:
-Flors de carbassó
-Pernil dolç
-Formatge brie
-pa ratllat
-ou batut

1.Extreiem la tija i el pistil de les flors i netegem  amb abundant aigua
2.Farçim les flors amb un tall de pernil dolç i formatge a l’interior
3.Empanem les flors, passant-les per ou batut i per pa rallat.
4.Fregim en oli ben calent.


Dels errors també s’aprèn:
-De flors de carbassó en podeu trobar al mercat, sinó en veieu sempre en podeu encarregar a alguna pagesa.
-Cal absorbir bé l’oli de fregir-les amb un paper de cuina.
-Recordeu que esteu menjant flors, mastegueu-les a consciència, són un aliment força indigest.