dissabte, 29 de juny de 2013

FLAM DE FORMATGE AMB SALSA DE PEBROTS DEL PIQUILLO

Sempre m’ha agradat el mes de Juny, suposo que és perquè encara, temporitzo els anys com a cursos escolars ja que fins fa poc era estudiant, o potser també perquè dormo amb un professor. Però avui tinc ganes de parlar de l’escola, de la universitat, de l’institut, de l’educació formal en general.

Segons Spindler l’educació no és res més que la transmissió de la cultura, de manera que l’escola es converteix en una base que iguala tots els infants amb el mateix tipus de coneixements, una espècie de mecanisme per perpetuar una cultura determinada. Segons Dubet el que fa l’escola és “formatejar” individus, l’escola crea ciutadans adaptats a les necessitats del sistema.

Tots sabem que l’escola és una institució social purament occidental, és a dir, no és que a la resta del planeta els nens corrin “salvatges” sense aprendre les normes socioculturals del lloc on viuen, senzillament tenen altres maneres de perpetuar la cultura i d’educar els infants ni més ni menys vàlides, únicament diferents. Potser no aprendran a llegir ni a resoldre logaritmes, però això tampoc els hi cal, ja que aquest és un coneixement purament occidental, i recordem que l’escola ha de ser un mirall de la societat.

És per això que els antropòlegs estem totalment en contra de les ONG en general, i concretament de les que es posen medalles de fundar escoles en el mal anomenat ”tercer mon”, perquè aquest fet fa pudor a colonització i sovint a evangelització. No tots els infants d’arreu del món han d’aprendre a dividir, és possible que per un infant de l’amazones les matemàtiques no siguin tan importants com aprendre a guiar-se per la selva de nit, sense ser atacat per una bèstia ferotge. Una nena Sami, necessita saber com es cusen les pells d’un ren per fer unes botes i potser no cal que conegui a la perfecció la revolució industrial a Anglaterra. Per no anomenar la quantitat de pobles que utilitzen un llenguatge no escrit, aquests veuen com el seu idioma es va perdent per falta de comunicació entre generacions. Sovint els occidentals  creiem que anem a “salvar” els nens del “tercer món” de la pobresa, però el que fem és deixar lliure el nostre paternalisme. Tancant als nens a l’escola, ja estem trencant la unitat familiar, sovint estem perjudicant l’economia del poblat (que no és tan sols una qüestió de moneda i de borsa) i no cal parlar del vincle social que és perd, per tant, de com la seva cultura retrocedeix per deixar lloc a la cultura occidental, que és la que aprenen a l’escola.  Tots els coneixements que els hi donarem seran purament occidentals, inservibles per el seu dia a dia i es produirà una discontinuïtat entre els valors que es transpiren a l’escola i els de la seva comunitat.

Contràriament a  això, a aquí un infant que no ha anat a l’escola no tindrà eines socials per ensortir-se’n, no tan sols no tindrà coneixements acadèmics per operar el dia a dia, sinó que segurament mostrarà dificultats per socialitzar, i és que de fet l’escolarització és obligatòria. I tot i que ens queixem de com és de pesat anar a l’escola, al final ens acabem animant i això passa perquè realment veiem un resultat i té una utilitat pràctica en el nostre dia a dia. Molts acabem acumulant vàries titulacions, ja siguin mòduls o els nous graus, postgraus o màsters. I és que el “saber” enganxa, i quan acabes un curs penses en  que tal seria ampliar aquella assignatura que t’ha fascinat o en fer el curs d’accés a la universitat, perquè ben mirat ja hi estàs posat.

Avui em trec el barret per molts companys i companyes que tot i la que està caient al país no abaixen el cap:

-La meva germana per el seu primer curs d’Història de l’Art, moltes felicitats i endavant! 
-Mónica perquè totes sabíem que ho aconseguiries, ets una excel·lent auxiliar i seràs una DUI excel·lent, també.
-Carol, auxiliar i mare d’una nena preciosa i encara té temps per estudiar treball social, ànims!
-Al company Dani, futur antropòleg. Malinowsky estaria orgullós de tu!
-A la Paz que fa molt poc ha començat el camí de llevadora, molts ànims!
-Maika, la segona carrera és dura però preciosa, gaudeix-la!
-Al filòsof que sovint penso que és incombustible amb la Tesi, ho aconseguiràs, n’estic segura!

Aprofito també per desitjar-vos unes bones vacances,  especialment a tot el personal docent que tot i les inclemències laborals es mantenen ferms en esperit.

Així que us convido a un flamet salat per celebrar les fites acadèmiques aconseguides i per aconseguir. És fred o calent com més us agradi!

És ideal per: Celebracions!
Absteniu-vos: Intolerants a la lactosa, hipertensos i persones amb el colesterol elevat.

Ingredients:
-5 ous
-250grm de formatge rallat
-500ml de nata per cuina
-Mantega
-8 pebrots del piquillo


1.Amb una batedora elèctrica barregem els ous, 250ml de nata, el formatge rallat i un pessic de sal.
2.Untem unes flameres amb mantega i dipositem la massa a dins i coem al forn, al bany maria 170ºC amb l’escalfor a baix uns 35minuts.
3.Amb la batedora elèctrica triturem els pebrots del piquillo amb 250ml de nata i un pessic de sal.
4.Coem aquesta salsa a foc suau durant 5 minuts.
5.Desmotllem els flams i tirem la salsa pel damunt.





Dels errors també s’aprèn:
-La cocció al forn al bany maria és senzilla en una plata per el forn posem dos dits d’aigua i a dins les flameres amb la massa.
-Els flams són cuits quan l’escuradents surt net.
-El formatge rallat es pot posar al gust…
-Els pebrots del piquillo són en conserva.


dimarts, 18 de juny de 2013

AMANIDA RUSSA

He notat en moltes ocasions que la gent acostuma a sentir-se bé quan em comenta l’edat que té. Jo els responc: “Et feia més jove”. I això la fa parar boja, la gent. Això i comentar el gran bronzejat que tenen és el que més agraeixen. Si dius algú “Et feia més  jove i estàs molt moreno” la bogeria és máxima.

Tot el que podríem haver estat tu i jo, si no fóssim tu i jo.
Albert Espinosa

Haig de confessar que a mesura que he anat creixent he perdut la “passió platjaril”. Diguem que no sóc fan de la platja, mai trobo el moment d’anar-hi, sempre tinc altres coses a fer, i quan hi vaig em canso de seguida, quedo esgotada al moment. És per això que llueixo el mateix to de pell gairebé tot l’any. A vegades penso que quan el meu sistema reproductor caduqui, l’anomenada menopausa, tindré problemes de densificació òssia (osteoporosis). 

Per tal que la vitamina D metabolitzi el calci que mengem és imprescindible que ens toqui el sol. És per aquest motiu que als llocs del planeta on els rajos solars no són tant directes, els humans tenim la pell més clara per tal que ens traspassin més fàcilment la pell, contràriament a les zones on el raig solar és més directe (als equadors), allà els humans tenen la pell més fosca per protegir-se dels raig UVA.

Heus aquí una dicotomia: prendre el sol és imprescindible per metabolitzar vitamina D, per tant per evitar problemes ossis, entre altres coses, però alhora és molt perjudicial, ja que augmenta el risc de patir un càncer de pell, entre d’altres perles, com cataractes prematures i envelliment facial.

Prendre el sol de manera indiscriminada és perjudicial, això ho sabem tots, tot i això sempre trobem algú que llueix cremades solars amb somriure i orgull, el llistat de motius sol ser:

-Vaig anar al camp a fer una barbacoa jo no pensava...
-Em vaig posar protecció solar però...
-És que jo no em poso mai protecció solar, no m’he cremat mai.
-És que si em poso protecció solar no em poso morena.

Permeteu enervar-me molt!!!!

-Sempre que és de dia hi ha perill de cremada solar, per tant, cada dia abans de sortir de casa ens hem de posar protecció solar, lògicament el raig solar durant l’estiu és més directe i anem més destapats per tant hi ha més risc, però durant l’hivern també ens arriben els rajos solar. Sabeu que la pell té “memòria”? El sol és un dels principals factors d’envelliment: cada cop tens més pigues, taques i imperfeccions a la cara oi?  De ben segur que no oblideu posar-vos desodorant al sortir de casa, doncs recordeu  la protecció solar a la cara durant tot l’any!
-Si no ets de pell fosca és totalment necessari que aquesta sigui de factor 30 o més, sinó és així simplement és un succedani de protecció. Cal aplicar-la mitja hora abans de sortir de casa, posar-la a la platja no és la millor idea.
-La protecció solar no evita el bronzejat.
Està bronzejat està de moda però no a qualsevol preu, cal tenir un bronzejat adient amb el nostre to de pell i gradual durant l’estiu. Ni el noi cranc, ni la noia rossa (tintada) de cabell i moreníssima de pell molen. No us sembla? Aneu a la platja, a la piscina, preneu el sol i bronzegeu-vos, és saníssim i la pell bronzejada és maca, però feu-ho amb seny!

Recordo aquells matins d’estiu de la infància, una horeta de classes particulars i a la platja tot el matí, més ben dit a mar, perquè a Blanes no anem a la platja anem a mar, i els habitants  més veterans a marc. Arribava a casa afamada  i amb una set d’espant, per sort la meva mare (que ja coneixia fins a quin punt de pesada em posava quan tenia gana) havia preparat el dinar  abans. Sovint, hi havia amanida russa, amanida de pasta o algun plat fred, que la veritat era d’agrair.

Us passo un clàssic per arribar de la platja. Us aportarà vitamines, moltes calories i fins i tot els beta carotens que necessiteu per mantenir el desitjat to de bronzejat. Pot ser un plat únic ja que aporta hidrats i proteïnes, tot depèn de la gana que porteu...

Aix! M’oblidava: El llibre que he citat al principi és molt recomanable per un matí de platja, amè, divertit i molt fàcil de llegir. Us animeu?

És ideal per: Aquells que no us agraden les verdures, aquí estan ben amagades. Mantenir el bronzejat i  recuperar forces després d’un matí de platja.

Absteniu-vos: Persones que patiu colesterol, sempre la podeu menjar amb una vinagreta que substitueixi la maionesa.

Ingredients:
-Patata
-Pastanaga
-Pèsol
-Mongeta verda
-2 llaunes de Tonyina
-2 ous durs
-Olives
-Pebrot escalivat
-Maionesa

1.Rentem les verdures i les tallem a quadrats, els pèsols no òbviament!
2.En una olla bullim la mongeta, la patata, la pastanaga i els pèsols durant 20 minuts.
3.Barregem en un bol les verdures ja cuites amb 2 llaunes de tonyina, les olives i els ous tallats ben petits.
4.Afegim dos cullerades de maionesa i remenem.
5. Posem a la nevera per tal que es quedi ben freda.
6.Abans de servir decorem amb pebrots.


Dels errors també s’aprèn:
-Podeu utilitzar pèsols de llauna, en aquest cas els afegirem amb la tonyina.
-La tonyina no cal que sigui en oli d’oliva, la podeu comprar al natural, perquè en aquest cas la barrejareu amb maionesa, per tant, tampoc notareu l’oli d’oliva i d’aquesta manera estareu restant calories absurdes al plat.
-Jo ho acompanyo de bastonets de pa per trencar la textura de l'amanida.
-Qualsevol ingredient és susceptible de canviar al gust.

dimecres, 12 de juny de 2013

BROQUETES DE FRUITA

Darrerament ha aparegut als carrers de Blanes un nou artefacte, unes columnes de color groc amb un aparell instal·lat al vell mig amb la paraula: desfibril·lador i una mica més avall una frase digna d’un subtítol de pel·lícula d’acció:  Territori cardioprotegit.

Quan vaig veure aparèixer aquest aparells a la meva ciutat se’m va dibuixar un somriure, salvada per la campana, en aquest cas per un DEA!: desfibril·lador extern automàtic. Potser pensareu que estic una mica sonada, que no n’hi ha per tant, que sóc mal pensada i catastrofista, però no us desitjo ni a vosaltres ni a la “víctima” presenciar el que els professionals sanitaris anomenem una “aturada” a peu de carrer, resulta molt desagradable i angoixant. Estic segura que molts de vosaltres la situació us vindria una mica gran, a mi, tot i ser del gremi, sempre m’impressiona i fins que no veig venir els companys del SEM no em quedo tranquila. És cert que sóc infermera però desproveïda de tot material només sóc una ciutadana amb uns certs coneixements i amb poques eines per actuar. Ara que han aparegut aquests aparells crec que tots podem estar més relaxats, i dic tots, no pensis que tu, anònim/a ciutadà/na de Blanes, no podràs utilitzar-los o no en sabràs, si has aconseguit utilitzar un smartphone, un ordinador o programar el DVD de casa teva,  el DEA és un joguina per tu! Així que no vull perdre més temps i vull que et vegis capaç de fer-lo funcionar. Aquests són els passos a seguir:

1.Avalueu  l’estat de consciència de la persona:
           
-Parla?
 -: Això significa que respira, però no l’abandoneu tota situació és susceptible d’empitjorar, truqueu al 112* i manteniu l’estat d’acompanyament i revaluació.
-NO: -Respira?

-SI: no l’abandoneu tota situació és susceptible d’empitjorar,                                            truqueu al 112* i manteniu l’estat d’acompanyament i revaluació.
-NO: Anem directes al pas 2.

2.Demanem ajuda a algun vianant per tal que vagi a buscar el desfibril·lador més pròxim mentre truquem al 112.*

3.Dessenganxem el desfibril·lador de la columna amb decisió i el portem ràpidament al costat de la víctima.**

4.Destapem el desfibril·lador i s’activa una locució, seguim les instruccions que ens diu l’aparell.

5.En arribar el SEM, els expliquem les tasques que hem realitzat i ens quedem en un segon pla.


*Quan truquem al 112 cal ser concrets amb:
-El lloc on ens trobem: el carrer i número o  lloc públic: pavelló, escola, gimnàs...
-L’estat de la persona: està conscient? Tenim el desfibril·lador a prop? Convulsions? Ferides?...

**Quan el retirem s’activa una alarma a la centraleta que sap en tot moment on s’ha utilitzat l’aparell i ens permet comunicar-nos amb el SEM, en cas de no disposar de mòbil. La columna emet un soroll agut, és normal.


Una imatge val més que mil paraules!

En cas que la persona estigui conscient cal  acompanyar-la en tot moment, feu-li saber el que li ha passat, que heu trucat una ambulància que arribarà en breu, el vostre nom i que no us separareu d’ell/a fins que no arribi l’equip mèdic. Sembla un detall sense importància, però no ho és, s’ha comprovat que quan una persona coneix les circumstàncies i està acompanyada, està molt més relaxada i això també contribueix d’alguna manera en el benestar corporal.

Us proposo un menjar cardioprotector: LA FRUITA. És una postra ideal per quan tingueu convidats, no sempre s’ha de menjar nata,  pasta de full, lioneses o braç de gitano. Unes broquetes de fruita poden ser una postra digne de diumenge!

És ideal per: Tothom!
Absteniu-vos: Ningú!

Ingredients:
-Maduixa
-Kiwi
-Taronja
-Pinya
-Plàtan
-Síndria
-Llimona

1.Rentem i tallem la fruita al gust. La reguem amb suc de mitja llimona, per tal que no se’ns rovelli.
2.Punxem la fruita a la broqueta amb gràcia.


Dels errors també s’aprèn:
-Cal compensar les fruites laxants amb les astringents si no volem patir quan visitem el Sr. Roca.
-Podeu decorar amb iogurt desnatat o amb xocolata negra desfeta.




divendres, 7 de juny de 2013

RISOTTO DE TROMPETES DE LA MORT


Diu la llegenda que el risotto va ser cuinat per primera vegada com a àpat nupcial, voleu saber la història? Diu així:

Durant la construcció de la catedral de Milà, més coneguda com il Duomo Dei (mot que prové del llatí i significa la casa de Déu), sorgir una història d’amor; de la talla d’un conte de princeses o d’una pel•lícula digne de Walt Disney.

Diu la llegenda que hi havia un  mestre vidrier que provenia de Flandes -penseu que aquest era un ofici de gran prestigi per això era honorat i respectat per els seus deixebles que estaven orgullosos de poder treballar per el gran artista que arribar a Milà des de el nord  d’Europa, amb la seva dona i la seva filla.

Un bon dia, la filla aparegué per la catedral a veure al seu pare treballar,  i no passar desapercebuda per un dels deixebles del mestre vidrier. Aquella noia tenia una llum especial, és clar que no era com les milaneses, no tenia els ulls foscos i penetrants, sinó blaus i plens de llum, els seus cabells eren llisos i del color de l’or i la seva pell blanca i delicada. Aquella jove desprenia tota la llum que ell com a vidrier buscava en les seves obres d’art. La seva pretensió era deixar que el sol entrés a la catedral i  l’ il•luminés i que les obres d’art en ella presents (escultures, frescos...) lluïssin gràcies a la llum del rosetó. La filla del mestre era la personificació d’aquell joc de llums que el deixeble perseguia.

Ràpidament sorgir l’amor entre el deixeble i la filla del mestre. Amor que no van trigar a oficialitzar davant del pare, que no s’hi va oposar en cap moment. Així que, dit i fet van preparar el seu casament. El nuvi era un aprenent eixerit però també un excel•lent cuiner, i volia sorprendre el seus convidats amb un àpat nupcial molt original, energètic i fàcil de pair, així que es va decantar per l’arròs. Com a artista que era va decidir tenyir l’arròs, volia que fos del mateix color que els cabells de la seva futura esposa, creia que el color daurat donava llum i prestigi i per aconseguir-ho va utilitzar el mateix tint que utilitzaven al taller de la catedral per tenyir els cristalls de daurat: el safrà. Així que l’àpat nupcial fou un arròs caldós de color daurat que va fer obrir les boques de tots els convidats i també del mestre vidrier i la seva filla. Era el que ara coneixem com risotto a la milanesa.

A partir d’aquí s’ha anat deformant la cosa, o millor dit reinventant i variant al gust del consumidor, a la disponibilitat d’ingredients segons la temporada, el lloc...

Jo us proposo un risotto amb aspecte de noia llatina, més aviat amb mirada penetrant, faccions facials marcades, cabells foscos i rebels, corbes corporals contundents, cridanera, amb caràcter marcat (sovint intransigent i amb mala llet), però també una amant fogosa, una noia divertida, que gaudeix cantant i ballant i que sap valorar un bon plat de risotto!


És ideal per: Molt energètic, plat típic de les dietes vegetarianes, esportistes aquí teniu els vostres amics hidrats en gran quantitat. Diabètics, l’arròs és un hidrat d’absorció lenta ideal per no fer hipoglucèmies inesperades.

Absteniu-vos: Hipertensos i persones que patiu colesterol. 

Ingredients:
-200grm d’arròs
-375 cc d’aigua
-125 cc de llet
-10grm de  trompetes de la mort seques o bolets secs
-1 ceba
-vi blanc
-1 cullerada de mantega
-50 grm de parmesà ratllat


1.Barregem l’aigua, la llet i els bolets secs en un bol. Ho deixem reposar mitja hora per tal que s’hidratin. No llencem l’aigua i la llet, ens servirà de caldo per l’arròs.
2.Tallem la ceba ben petita i la sofregim en una cassola.
3.Afegim el vi blanc a la ceba i deixem reduir, fins que quedi a la meitat.
4. Quan els bolets ja estan hidratats els afegim a la cassola i deixem coure uns minuts.
4.Tirem l’arròs, el deixem enrossir una estona i després afegim la llet i l’agua que hem reservat. Coem durant 15 minuts aproximadament.
5.Un cop és cuit, el retirem del foc i afegim la mantega  i el parmesà. Remenem amb una cullera de fusta.




Dels errors també s’aprèn:
-Podem variar els bolets al gust.
-Els nens poden menjar-lo sense problemes, ja que hem evaporat l’alcohol del vi blanc.
-La cocció de l’arròs varia segons el tipus, és millor seguir les indicacions del envàs.