dimarts, 29 de gener de 2013

MANDONGUILLES AMB XAMPINYONS


Algú em va explicar un dia, que hi havia gent que anava a dinar a Ikea, sense la necessitat de comprar-hi res, utilitzant aquesta botiga només de restaurant. Em va semblar que aquesta gent era una mica estranya, senzillament ho trobava fora de lloc. Una cosa es anar-hi a comprar i per qüestions de practicitat i horaris, quedar-t’hi a fer un mos i l’altra és anar al restaurant Ikea. Vaig pensar que això era digne d’estudi antropològic, de fet tot Ikea ho és.

Més tard vaig descobrir la peregrinació de molta gent cap a Ikea a dinar: 10 unitats de mandonguilles sueques a 1 euro! No cal dir res més, oi? Hi ha ofertes lapidàries, que excusen qualsevol comportament humà per estrany que sembli. En època de crisi qualsevol comportament té excusa i certament la oferta és boníssima. Molts de vosaltres pensareu en com és possible oferir un preu tan reduït, segurament les acusareu de ser de mala qualitat, qui ho sap! El cert és que a Ikea tot és molt barat.

És una d’aquetes empreses occidentals que entren dins del concepte de  Macdonalització que el sociòleg Ritzer va encunyar. A grans trets es tracta d’oferir productes a un preu increïble, gràcies a mesures de rendibilització que sovint passen desapercebudes per a l’ull miop del consumidor. Una de les més característiques és la d’utilitzar el client: ell mateix es cobra la comprar, recull els articles a la zona d’entrega i fins i tot els transporta fins a casa seva i se’ls munta. Amb això s’està convertint el client en treballador i les empreses poden abaratir costos. A  més a més, amb aquesta màxima de “faci-ho vostè mateix”, jugant amb l’orgull i la satisfacció del client que es veu capaç d’això i molt més. Penseu amb els fastfood on no existeixen cambrers, les gasolineres on ja ningú et posa la gasolina, els supermercats on ben aviat desapareixeran les caixeres, s’està despersonalitzant aquell vincle entre el comprador i el venedor.

Però encara no hem explotat tot el que té Ikea per estudiar, com  tota “religió” té un llibre sagrat: El Catàleg. Tots l’heu tingut a les mans, mai ho acabes de veure tot, cada cop que el tornes a agafar hi ha una coseta més que “necessites”. Ha superat a la Bíblia com a número de còpies. Amb dades del 2011 són 208 milions de còpies en 30 idiomes diferents, que incloïa uns 9500 productes! Només dir-vos que “el catàleg” disposa d’una entrada a wikipedia, (que no a la viquipèdia)  que no té desperdici.

Un altre tema són aquelles fletxes que permeten que arribis fins al restaurant suec, en un recorregut marcat i estudiat, segurament, perquè la teva ment no es distregui ni un moment, porten al client cap allà on volen, com un ninot, un zombi que segueix el camí.
Però a part del restaurant també disposa de guarderia, botiga d’aliments suecs, com no un fantàstic garatge, una bàscula perquè hi puguis pesar la compra, un servei de muntatge a domicili, de paqueteria, una oficina per finançar les compres, no obliden  ser sostenibles amb el medi ambient, ni tampoc tenir una fundació que finança l’escola a nens de l’Àfrica i l’Índia. A tot això hi podem sumar la targeta Ikea family, no la coneixeu? Ai, m’oblidava dels llapis de regal!

Però en fi, podríem dir que aquesta gent en sap molt de vendre, i que els anuncis tan espectaculars que fan no els hi calen, perquè l’èxit de l’empresa ja està assegurat. Tot i això s’esmeren en fer eslògans positius i sabent jugar amb el fet que l’hàbitat de cada persona és el lloc on si sent millor, on la llibertat és absoluta, la cova, el refugi, per això fan aquests reclams: Redecora la teva vida! On hi caben dos i caben tres! La teva revolució comença a casa! Hem de parlar! Benvingut a la República Independent de casa teva! No és més ric el qui més té sinó el que menys necessita! Ikeateràpia!
Tot i això també fan de menjador social, menjar-hi és molt barat, tan els hot-dog, com els rotllets de salmó, com el menú dels nens; els clàssic macarrons no fallen mai! I les mandonguilles!

Avui us passo la meva recepta de mandonguilles, no són les d’Ikea, no són sueques, no valdran un euro deu unitats (perquè segurament, encendre la vitroceràmica, ja val més diners) però seran vostres, fetes a casa. A la República Independent de casa teva!

És ideal per: Persones que necessiteu energia, aquestes són un plat únic, ideals per si us espera una tarda d’estudi o de treball. Proteïna, verdures, hidrats en un mateix plat.
Absteniu-vos: Hipertensos resteu-hi sal, diabètics, ull amb les quantitats.

Ingredients
-500g de cran picada barrejada (vedella i porc)
-10 xampinyons
-2 llesques de pa de motlle
-Llet
-Farina
-5 tomàquets madurs o un pot de tomàquet triturat.
-1ceba
-Aigua o brou de pollastre

1. Remullem el pa amb llet fins que quedi ben impregnat.
2. Amb les mans ben netes barregem la carn picada amb el pa mullat, fent una massa uniforme.
3. Amb aquesta massa fem boletes, les enfarinem i les fregim. Les reservem per després.
4.Ratllem la ceba i la coem en una cassola, quan sigui ben cuita hi afegim els xampinyons.
5.Afegim els tomàquets madurs ratllat i deixem que quedi tot (ceba, xampinyons i tomàquet) ben cuit.
6.Afegim les mandonguilles i l’aigua o el brou de pollastre fins que quedin cobertes.
7. Deixem coure uns 20 minuts a foc suau.



Dels errors també s’aprèn:
- A la salsa hi podeu afegir el que vulgueu, més verdures, daus de cansalada o de pernil salat...
- La carn també pot ser de pollastre i gall d’indi.
- Si pot fer una picada i afegir-la amb l’aigua.

dimecres, 23 de gener de 2013

GELAT DE VAINILLA AMB SALSA DE FRUITS VERMELLS


Blanes, 21 de Gener del 2013
07:45h, Planta -1:
A corre-cuita surto del vestuari, mentre m’omplo les butxaques de mil gadjets que  m’acompanyaran durant la jornada. Tinc molt de fred, la bata que em frega la pell està gelada. Em dirigeixo a l’ascensor que em conduirà cap a un matí de feina desenfrenada, amb sort a la 4a hi farà més calor…

-Bon dia!
-Bon dia, Mireia, tan aviat estàs de dia com de nit oi?-Em pregunta un company.
-Si, i no sé que és pitjor, això de llevar-me aviat…
-És molt dur, oi? A més a més, el clima no ajuda i això d’aixecar persianes i que no entri llum, és un mal assumpte...
-De vegades crec que és millor no haver d’anar a dormir. Em costa deixar els hàbits de la nocturnitat.
-Porto una colla d’anys llevant-me cada dia a les sis del matí, què m’has de dir…
-Adéu! -Dibuixo un somriure mentre sobre la porta de l’ascensor, entro a la unitat pensant en la quotidiana i normal conversa d’ascensor que acabo de tenir amb el company de feina. Molt trivial.

Diuen que quan dues persones no saben de què parlar, parlen del temps. Penso que no és poc, a mi em condiciona molt. Sóc una animal d’estiu, no suporto el fred, ni la roba d’hivern, ni els llavis tallats, ni les tardes fosques, ni les mans deshidratades… Tot i això m’encanten les sopes, les bufandes, els cafès amb llet “perquè tinc fred”, les tardes de manta i llibre... L’ésser humà és així, intenta adaptar-se a la situació. Em llevo amb ganes de treballar tot i el fred i la foscor del matí, de la mateix manera que intento trobar allò positiu a l’hivern.

Penseu en els esquimals, que viuen a -60ºC! De cop un calfred et recorre l’esquena. Això és vida? Et preguntes mentre et ve al cap aquella fotografia de dos esquimals feliços fent-se el típic petó esquimal, per cert s’anomena Kunit, aquesta paraula significa també olorar. Sovint és l’única part del cos que els queda destapada, en aquesta cultura on el fet de tocar-se pell a pell resulta tan complicat per les robes que els preserven del fred.

Els inuit són un poble, genèricament parlant, que viu a les regions àrtiques. Popularment han estat identificats amb el nom d’esquimal, que prové de la seva pròpia llengua i significa “el que menja cru”. Antropològicament han estat un poble molt estudiat, és molt interessant entendre com un poble pot viure -i no dic sobreviure- en un medi tan hostil.
Són caçadors, pescadors i recol·lectors. Practiquen el que anomenem una economia de subsistència (això significa que cacen només el que necessiten per sobreviure, no generen excedents alimentaris per vendre, però sí per emmagatzemar). Són nòmades segueixen les migracions dels animals que cacen segons l’època de l’any, que  acostumen a ser les balenes, els caribús, les foques i els ossos. Durant la primavera aconsegueixen recol·lectar algunes plantes aptes pel consum. Dels animals extreuen gairebé tot el que necessiten per viure: els nutrients, la roba, el material per als habitatges, utensilis de caça... Passen tot l’any caçant amb la missió d’obtenir excedents alimentaris per quan arribi el dur i gèlid hivern. Així tota aquella carn “sobrant” la congelen, fent petits forats al terra.
Us preguntareu com durant l’hivern poden portar una dieta sense fruites ni verdures. Obtenen aquests dos aliments del estómacs dels ossos i els caribús que són plens d’herbes, ja que són remugants, d’aquesta manera obtenen aquells nutrients que tan sols ens donen les fruites i les verdures. Sovint consumeixen els aliments en cru, tan la carn com els peixos, el que significa en aquelles temperatures que mengen fred o gairebé congelat.

Són un poble sense estat ni classes socials i tenen un fort sentiment de grup, sacrifiquen l’actitud egoista davant dels interessos del grup familiar, aquest modus operandi  és indispensable per poder viure en un medi tan hostil. Avui en dia, els pobles inuit han patit un deteriorament d’aquestes formes de vida, degut a l’enculturació d’altres pobles i als conflictes ocasionats per l’autonomia del territori àrtic que aquest poble reclama al Canadà.

Es creu que els primers en utilitzar la congelació per conservar aliments van ser els inuit, així que ja podem abandonar aquest etnocentrisme que sentim quan obrim la porta del congelador amb un somriure de triomf i el pensament que l’home occidental és capaç de controlar la natura i d’aconseguir la inalterabilitat del aliments durant mesos.

Avui us proposo un record d’estiu, molt fàcil i resolutiu, un menjar congelat perquè us arribi el fred a dins i sentiu com aquesta estació us recorre la gola i us refreda. Van ser els últims postres de l’any 2012 gaudits amb molt bona companyia i construïts entre la meva amiga Sara, una excel·lent cuinera, i una servidora.

És ideal per: Persones amb carències vitamíniques, la congelació preserva gran quantitat de vitamines. És fresc i molt complet en nutrients, ens aporta llet, sucre i fruita. Hipertensos i intolerants a la lactosa: la salsa és totalment inofensiva per vosaltres, cal vigilar quin company li busqueu.

Absteniu-vos: Diabètics i persones que compleixen la condemna dietètica dels excessos del  Nadal (per cert, ànims!) no és gaire apropiat molta quantitat de sucre i greix.

Ingredients
-400g de fruits vermells, frescos o congelats.
-500g de sucre.
-1 got d’aigua.
-1 terrina de gelat de vainilla.
-1 rajola de xocolata negra o un bombó...

1. Netegem els fruits vermells i els posem en una cassola amb l’aigua i el sucre.
2. Quan comenci a bullir contem cinc minuts, mentre ho remenem.
3. Ho retirem del foc, passem tot per la trituradora i tot seguit per un col·lador xinès.
4. Fem una bola amb el gelat de vainilla i dipositem la salsa de fruits vermells al damunt, adornem amb la xocolata.



Dels errors també s’aprèn:
-Si un cop bullides les fruites vermelles hi retireu l’aigua sobrant, obtindreu una salsa més espessa, gairebé una melmelada. Això al gust del consumidor.
-Podeu guardar alguns fruits sense triturar per tal de decorar després.
-A la secció de congelats, de gairebé tots els supermercats, hi ha caixes amb fruits vermells o maduixes congelades, sinó sempre podeu anar a la botiga de congelats.
-La Sara hi va fer aquestes  fantàstiques culleretes de xocolata, també podeu decorar-ho amb un altre producte de xocolata.

dijous, 17 de gener de 2013

LLENTIES AMB VERDURES I PERNIL


Lens culinaris és el nom científic de la llegum més popular de casa nostra. No és casualitat que comenci amb un nom que s’assembla molt a lent, les primeres ulleres que es van inventar van rebre el nom de “llenties de vidre”, ja que la forma còncava de les lents tenia una curiosa semblança amb les llenties.

És un dels aliments més antics de la humanitat. Aquesta lleguminosa data del Neolític i  arriba fins als nostres dies essent la protagonista de moltes taules durant èpoques.

Diu la Bíblia i la Torà que Easú, un dels fills d’ Isaac i Rebeca, va vendre la seva herència al seu germà Jacob per un plat de llenties i arròs. D’aquí la famosa frase: Vendre’s per un plat de llenties!

Fou a l’època romana quan Apià d’Alexandria, un famós historiador que sabia poc de nutrició, fou l’impulsor de les llenties com a àpat funerari, segons el seu discurs animaven els decaiguts i aportaven energia per superar les pèrdues. Avui podríem dir que potser no ajuden en el procés del dol  però, de ben segur que son un àpat  altament energètic i ric en nutrients.

Durant l’edat mitjana va ser el  fons d’armari de les classes més baixes,  una font de proteïnes, precisament a aquells que no tenien un fàcil accés a la proteïna animal. Així les llegums van esdevenir un símbol de  pobresa.

A Itàlia són les  protagonistes de la nit de cap d’any. Per la seva semblança amb les monedes es creu que la quantitat de llenties que un consumeix aquella nit es correspon amb la quantitat de diners que podrà gaudir l’any entrant. 

Les llegums aporten gran quantitat de proteïnes vegetals, és per això que són un aliment recomanat per a vegetarians i  persones amb necessitats altes de proteïnes. És molt habitual trobar-les barrejades amb  arròs, la causa d’aquesta unió és perquè a  les llenties  els hi manca un aminoàcid essencial, la metionina, és a dir, una molècula que serveix per construir  proteïnes que  l’arròs té en gran quantitat. Com si d’un bon matrimoni es tractés, la unió dels dos aliments suma qualitat a cada un dels membres  i al conjunt.

Per tant, el consum de llegums: cigrons, faves, pèsols, fesols, cacauets, soja o  les amigues llenties, són una manera de consumir proteïnes vegetals. Són un grup d’aliments insubstituïbles com a nutrients, econòmiques, ideals com a plat únic i típiques de la dieta mediterrània. A molts països on l’accés a proteïna animal està només reservat a grups amb alt poder adquisitiu, en fan un consum diari per intentar igualar la quantitat de proteïnes, per això les llegums han estat anomenades: “la carn del pobre”.  Però com a sanitària vull fer una crida de la importància del consum de proteïnes animals (carn, peix, ous  i  làctics) que no es poden substituir, en cap cas, per proteïnes vegetals com ara les llegums. Parlem de dos grups d’aliments diferents i insubstituïbles entre ells. Per tant, des de la humiliat, una crida als vegetarians purs, que reconsiderin ser ovolactovegetarians...

És ideal per: Persones que poden patir anèmia ferropènica, diabetis,  dones menstruant, mares d’estrena, vegetarians,  estudiants i  persones restretes de mena.  
Cal assenyalar que el ferro de les llenties no s’absorbeix si no fem ingesta de vitamina C en el mateix àpat, és a dir que podeu fer una amanida de tomàquets per començar o menjar per postra una taronja, un Kiwi, una mandarina o maduixes. La ingesta de làctics bloqueja l’absorció de ferro, per tant oblideu el iogurt, el tallat...

Absteniu-vos: Si voleu perdre pes modereu-ne el consum. Decoreu-vos una amanida amb llenties però no en feu el plat únic del dinar.

A cada casa les fan a la seva manera, en cru o amb sofregit, amb olla a  pressió o amb cassola de fang. Jo us presento la recepta que jo utilitzo. Crec que es tracta d’una recepta força sana, no hi ha rastre de greix animal i, a més a més, és fàcil de portar a la pràctica.  És del  primer llibre de cuina que em van regalar: La cuina et dóna joc, receptes  casolanes molt senzilles, que et permeten fer unes llenties sense ser un crack de la cuina! El firma Mireia Carbó.

-Us veneu per un plat de llenties?

Ingredients
-300g Llenties pardines (no cal remullar-les)
-Daus de pernil salat
-1 branca d’api
-1 porro
-2 pastanagues
-2 tomàquets
-1,5 litres d’aigua mineral
-1 fulla de llorer


1.Rentem les llenties i les reservem.
2.Tallem les verdures (pastanaga,  porro i api) a talls petits i ratllem els tomàquets.
3. Courem les verdures a foc suau en una cassola i afegim  els tomàquets ratllats, fins que quedin ben confitats.
4. Incorporem els daus de pernil i deixem coure tot junt una bona estona.
5. Afegim les llenties, l’aigua i la fulla de llorer. Deixem coure fins que les llenties siguin ben tendres, salem.




Dels errors també s’aprèn:
-Si l’aigua us ha desaparegut i les llenties encara estan dures, haurem d’afegir més aigua.
-Si voleu podeu canviar els daus de pernil per salsitxes o per xoriç, igual que les verdures.


dimecres, 9 de gener de 2013

CROISSANT


No és una recepta francesa, igual que la pasta tampoc és italiana. El que no podem negar és que el croissant  actualment  és un  símbol de la gastronomia francesa i també és l’essència del que entenem com un esmorzar estrella: un croissant, un cafè i un diari.

Tots coneixereu la forma del croissant, la mitja lluna creixent, d’aquí ve el nom de croissant, que amb francès significa creixent. La lluna creixent és present a moltes banderes del món àrab i remunta l’antic imperi otomà. Diu la historia que al S.XVII els otomans van intentar conquerir una de les últimes regions del Danubi que quedava fora de les seves mans, Viena, que curiosament se’ls hi resistia. Així que com a poble guerrer utilitzaren les seves capacitats d’invasió nocturna. Van decidir, fer túnels subterranis per evitar les muralles que per aquelles dates envoltaven la ciutat de Viena i així actuar amb el factor sorpresa. Però en el seu pla, no van tenir en compte un col•lectiu molt important que treballava  de nit a la ciutat, els forners. Aquests tenien la missió de proporcionar pa als ciutadans de Viena i també de tenir l’orella connectada a  una possible invasió dels soldats otomans.

Després de moltes batalles, una col•lisió militar formada per soldats europeus de diferents països del continent, exceptuant França (qui després s’emportà la fama del croissant!) va guanyar els otomans, que es retiraren de la ciutat definitivament.
En la cerimònia de festeig de la derrota dels otomans, es va fer una condecoració als forners de la ciutat per el paper tan important durant les revoltes. Aquests, en motiu de la cerimònia, van obsequià els ciutadans amb un dolç amb el nom d’ “emperador”  i un amb una forma de mitja lluna, com la bandera otomana.

De fet aquest dolç és una befa, una burla dels forners vienesos cap als soldats otomans. Molt interessant la manera en que l’home és capaç d’expressar el seu  descontent  cap a un altre, utilitzant els aliments, com els forners dirigeixen la seva destresa i canalitzen els seus sentiments cap a un acte de creació. D’això, del procés o producte  d’expressar  les emocions organitzant elements que un pot tenir a l’abast se’n diu ART. Suposo que aquestes alçades ningú pot posar en dubte que la cuina és un art i la gastronomia un fet cultural, aquí en teniu un exemple.

És ideal per: Un esmorzar molt energètic i amb menys mantegues que els de pastisseria. Apte per a intolerants a la lactosa si escolliu la pasta de full adequada.

Absteniu-vos: Persones que patiu malalties coronàries, diabetis o tensió arterial elevada. Els vostres esmorzars han  de tenir un caire menys calòric, opteu per la fruita i les torrades amb formatge fresc o pit de gall d’indi, de ben segur que les vostres artèries us ho agrairan.
Ingredients
-1 massa de pasta de full
-1 rajola de xocolata al gust del consumidor
-Sucre
-1 ou batut

1. Estenem la massa amb l’ajuda d’un rodet l’empolvorem amb sucre i tornem a passar-hi el rodet perquè es quedi el sucre enganxat. Punxem amb una forquilla la massa.
2. Tallem amb un ganivet la massa en forma de triangles.
3. A la base dels triangles hi posem un quadrat de xocolata.
4. Enrotllem els triangles de la base cap a la punta, de manera que enrotllem la xocolata amb la massa, d’aquesta manera donarem forma als croissants.
5. Posem els croissants  en una safata apta per el forn, prèviament folrada amb paper perquè no s’enganxin. 
6. Batem un ou i afegim una cullerada sopera de sucre amb aquesta barreja pintem els croissants.
7. Fornegem a 180ºC a d’alt i a baix, durant aproximadament 15 minuts.




Dels errors també s’aprèn:
-La mida dels triangles marcarà la grandària dels croissants. Us aconsello que els feu petits, són més fàcils de manejar.
-Són fets i menjats! Recordeu que encara que són boníssims no són de la fleca, per tant, són de consum ràpid perquè queden durs amb rapidesa. 
-La massa de pasta de full la compro feta, si sou atrevits la podeu fer vosaltres. 




dimarts, 1 de gener de 2013

TOMÀQUETS CIRERA AMB FORMATGE


Feliç cap d’any a tothom! No, no vaig tard. Tampoc pateixo les conseqüències de la intoxicació etílica d’ahir a la nit. Avui és el dia de cap d’any. Segons el nostre calendari gregorià ens queden 364 dies perquè la Terra torni a donar  la volta al sol, i precisament aquest fet és el que ahir a les 24h vam celebrar tots amb amics i/o familiars menjant els 12 grans de raïm de la sort. Suposo que ningú va menjar els 12 raïms, si més no en forma de  fruita, potser si transformats en vi… De ben segur que tothom ho va celebrar, d’aquesta manera o d’una altra. Crec que deu ser un dels rituals més extensos del món i no només Occidental. També un dels més variats, amb festejos i rituals de diferent cara.

De tota manera la tradició remunta l’any 1909 quan un excedent de raïm va fer que els viticultors proposessin un nou ritual per acabar l’any, menjant dotze grans de raïm coincidint amb les 12 campanades que toquen els rellotges a les 24 hores. Aquestes  aportarien sort durant l’any, -a veure qui es pot resistir a no fer el ritual, encara que ja no sigui amb raïm, sinó amb olives, llaminadures, trossets de pa-.

A aquesta tradició se li han sumat d’altres, o més ben dit encomanat d’altres països o tradicions. Segur que ahir a la tarda molta gent s’arribava a la merceria a comprar roba interior vermella, encara que d’altres ja la tenien perquè els hi va cagar el tió. Curiós, una tradició italiana, la de la roba interior vermella, amb la del tió: made in Catalonia.

De ben segur que a cap casa va faltar el cava ni un brindis per l’any nou! Tampoc el cotilló, a veure qui queda més guarnit i qui fa més goig amb antifaç espanta-sogres, serpentines, collarets, xiulets... Ho heu notat? cada vegada hi ha objectes més curiosos dins d’aquestes bosses, que per 60 cèntims d’euro et fan riure una bona estona i t’acompanyen tota la nit, l’endemà es converteixen en un trofeu.

I avui, el primer dia de l’any, possiblement ens hem tornat a trobar amb la família:  un altre menjar, un altre àpat. Heu paït el sopar d’ahir? De ben segur que quan us heu llevat heu passat de l’esmorzar. I és que avui no hi té cabuda o potser heu esmorzat abans d’anar a dormir, llavors si em permeteu no es tracta d’un esmorzar, se’n diu ressopó.

Avui us proposo un pica-pica o un plat per sopar fresc i lleuger. A més ens aportarà aquelles vitamines i minerals que després d’una llarga nit de revetlla el nostre cos  necessita, s’encarregarà de desintoxicar-nos ja que es tracta d’un potent diürètic, a més de ser una de les hortalisses amb més quantitat de potassi.

És ideal per: Recuperar les destrosses nutricionals que fem aquests dies i les nits de ball i disbauxa. Si utilitzeu  formatge de dieta és apte per a tots els públics, i amb formatge sense lactosa per als intolerants.

Absteniu-vos: Si teniu l’estómac delicat, són difícils de pair. 


Ingredients
-10 tomàquets cirera o més coneguts com a cherry.
-1 tall de formatge  al gust curat,  fresc, cremós, feta…
-3 fulles d’alfàbrega


1. Rentem i tallem els tomàquets per la meitat.
2. Tallem el formatge a daus de la mateixa mesura que els tomàquets.
3. Enfilem els tomàquets i el formatge formant una broqueta en un escuradents.
4. Tallem en juliana les fulles d’alfàbrega i les barregem en un got amb oli d’oliva verge i sal.
5. Amanim les broquetes de tomàquet i formatge amb l’oli d’alfàbrega.




Dels errors també s’aprèn:
-Podeu utilitzar un palet de broqueta més llarg i repetir la seqüència d’ingredients fins a emplenar tot el pal.
-Podeu afegir altres companys de viatge a la broqueta com una oliva, una anxova…