dilluns, 24 de desembre de 2012

TORRÓ DE XOCOLATA


El tió, com tota tradició i tot ritual, també ha evolucionat. El seu origen prové d’aquella versió pagana del Nadal, que en alguna entrada us vaig esbossar. Els troncs, en català anomenats tions, simbolitzen la mare naturalesa i la fertilitat  i eren, en moltes ocasions, els protagonistes principals del solstici d’hivern.

Inicialment el tió era tan sols un tronc que durant l’advent “arribava” a les llars on hi vivien menuts. Aquests tenien la tasca de tapar-lo amb una manta, ja que el tió solia arribar molt humit i fred des de les llunyanes muntanyes. També l’alimentaven amb tot tipus de  pela de fruites i verdures. D’aquesta manera l’engreixaven amb la finalitat que durant la nit de Nadal cagués llaminadures, torrons i tota mena de dolços per fer una bona sobretaula aquella nit.

Amb el temps en els tions se’ls ha anat dibuixant rostre, incorporant cames i alguns, fins i tot, es llencen al món dels vicis i fumen  pipa, també porten barretina i manta de conjunt! Actualment existeixen alguns  exemplars  de tions que pateixen gastroenteritis i caguen tota mena de regals extraordinàriament grans i espectaculars. Això provoca la sospita dels menuts de la casa que, de cop i volta, veuen com el tió reposa sobre un paquet grandiós: potser estirem més el braç que la màniga! Habitualment aquest ritual es porta a terme la nit de Nadal, en família, encara que  moltes vegades, els menuts acaben fent cagar el tió en dies consecutius, en cases diferents i amb un sortit de tions. Cal dir que no tan sols els infants són protagonistes d’aquest ritual, hi ha molta gent adulta que fa cagar el tió acompanyada o no de menuts i que tenen  certa vergonya a confessar-ho. Jo faig cagar el tió i tinc 28 anys i n’estic orgullosa, no calen nens a casa per portar a terme un ritual  nadalenc i màgic com aquest!

D’una banda, és una tradició molt nostra, molt catalana, que sol provocar controvèrsies entre els forans que no acaben de “veure-li la gràcia”  ni de creure que els nens s’ho empassin. Cal dir que hi ha altres tradicions singulars i més dignes de pel•lícula de terror: hi ha una rata que  et bescanvia una dent  per un regal, un pèl bèstia, oi? Tot i això, tots ho hem fet: per un regal vendrem les dent, oi?

D’altra banda, i amb mirada  sanitària, hem d’aprofitar tot allò que  als nens els captiva per inculcar-los certs hàbits que de ben segur no abandonaran de grans.  L’aliment del tió ha de ser  les peles de les mandarines,  d’aquesta manera incrementem la ingesta de fruita dels menuts. Les mandarines ens aporten vitamina C molt necessària per prevenir refredats i grips, habituals en aquesta estació. Recordeu que aquesta vitamina ja no serveix de res quan estem refredats, és la ingesta prèvia el que fa que no ens refredem. És una fruita molt laxant, que aquests dies no va gens malament, ja que els grans àpats, el baix consum d’aigua i l’immobilisme fan del nostre còlon un autèntic gandul que provoca restrenyiment. Sempre podem menjar un d’aquells fantàstics iogurts que prometen el benestar interior i aquell somriure matutí, però recordeu que la naturalesa és sàvia i ens ofereix solucions  molt més efectives. Així que us animo a alimentar molt bé el tió i no val  donar-li la mandarina sencera, és màgic però no ens passéssim...

Per un Nadala low cost, però no outlet, us proposo una recepta de torró de xocolata. Segur que si heu alimentat bé al vostre tió us en cagarà.

Tió, tió, 
caga torró, 
si no tens més 
caga diners, 
si ja tens massa 
caga una carbassa.


Ingredients
-80g de mantega
-200g de xocolata  negra de postra
-200g de xocolata amb llet
-50g d’arròs inflat

1. Tallem les xocolates a talls ben petits.
2. Posem la xocolata i la mantega al bany maria fins que quedi ben fos o ho desfem al microones.
3. Afegim l’arròs inflat i remenem bé.
4. Dipositem  la massa en un motllo d’alumini  de forma allargada folrat prèviament amb paper de forn.
5. Deixem solidificar al frigorífic  durant 2 hores.




Dels errors també s’aprèn:
-Les xocolates les podeu  escollir vosaltres, ho podeu fer de xocolata negra, amb llet o blanca, jo ho he fet barrejat!
-Es pot fer amb rice krisppies en comptes d’arròs inflat.
-Retireu una estona abans de servir-lo del frigorífic, pot quedar molt dur.


diumenge, 23 de desembre de 2012

BOMBONS SALATS


Diuen que l’esperit nadalenc és fruit del consumisme, que és una eina de màrqueting i que per això s’engalanen els carrers i els comerços, per fer créixer l’esperit nadalenc impulsor del consumisme desenfrenat. Jo crec que més aviat primer és l’ou, aquell tacat, lleig i ple de palla, que  representa l’acte de donar, la necessitat de crear vincle amb els semblants, i després la gallina dels ous d’or, que representa l’aprofitament mercantil o monetari que els capitalistes han sabut aprofitar d’aquesta prestació humana, que en principi res tenia a veure amb el mercat. Aquest sentiment de necessitat d’unió i vincle  amb la resta de semblants ja existia, per un tema d’evolució social de l’espècie, que amb el temps  i les tradicions hem reduït a escenaris  sense sentit: carrers de ciutats amanits de nadales i llums que pengen i  arbres carregats de penjolls a totes les botigues que ens donen la benvinguda.

Però us heu fixat que fins i tot en els platós de televisió dels programes de tertúlia hi ha un arbre de Nadal? A les oficines del banc també, a les escoles, a les residències de la tercera edat, a les places dels pobles, a la gestoria, a l’agència de viatges, a l’administració de loteries, a la cafeteria i fins i tot, segur que en tens un a casa teva!

L’arbre de Nadal no té un origen cristià. Els habitants del nord d’Europa, en dates pròximes a l’hivern adornaven avets per celebrar el naixement del Déu Frey, Déu pagà del sol i la fertilitat. Amb l’evangelització dels pobles, l’any 680 es va reconvertir aquesta tradició per simbolitzar el naixement de Crist. Aquest és un gran exemple per veure com un símbol pot modificar el seu significat sense modificar la seva imatge. Però la simbologia dels objectes, amb els que avui decorem l’arbre, si que són totalment cristians:

-L’estrella simbolitza l’estrella de Betlem, aquella que guia la fe del cristià.
-Les boles simbolitzen les pomes que Sant Bonifaci penja de l’arbre en honor a la poma d’Eva; la temptació humana.
-Els llaços simbolitzen les unions familiars, el vincle entre les persones estimades...
-Llums, que antigament eren llantions, representen la llum de Crist.

Així veiem que la manera d’engalanar un arbre de Nadal té un significat convertit al cristianisme molt fort. De fet, el mateix arbre ja té significat per si mateix: simbolitza la vida eterna, ja que l’avet és un arbre de fulla perenne, i a més a més té forma triangular, el símbol de la Santíssima Trinitat.


Aquí us presento una recepta que era el símbol del dolç per excel·lència,  però que hem modificat el seu significat i ara pot ser símbol d’aperitiu salat!

Ideal per: Adults i nens capritxosos! De ben segur que els deixeu amb la boca oberta.
Absteniu-vos: Persones que voleu perdre pes, intolerants a la lactosa... De tota manera, les unitats són molt petites, per tant, de ben segur que us podeu permetre un bombó!

Ingredients:
-100g de pernil salat a talls
-100g de salmó fumat a talls
-1 terrina de philadelphia
-1 grapat de nous
-1 grapat de panses de corint


-2 motllos de fer glaçons
-paperines de bombó

1. Folrem el motllo per glaçons  de paper film.
2. A cada forat  (prèviament folrat amb film) hi posem un tall de pernil salat, que sobresurti del forat i ho farcim de philadelphia i panses. Amb el tros de tall sobrant fem un farcellet de manera que a cada forat hi quedi un bombó.
3. Repetim la operació amb els de salmó, i els farcim de philadelphia i nous.
4. Cobrim els motllos de glaçons amb els bombons a l’interior de paper film.
5. Deixem reposar al congelador.
6. Retirem una hora abans de servir i ho dipositem a les paperines per bombó.








Dels errors també s’aprèn:
-És molt important la paperina dels bombons, certament és el que els hi dóna aquest toc tan genial!
-Congelats duren força temps, per tant, els podeu fer i guardar per ocasions especials.
-Cal que digueu als vostres convidats que són bombons, de ben segur que se’ls dibuixa un somriure...

dimarts, 18 de desembre de 2012

GOTETS


Des de l’antropologia es diu que un ritual quotidià és aquell fet que es repeteix amb certa periodicitat. És col·lectiu, hi ha un consum en comú, ja sigui de menjar o beure, i té la finalitat de reforçar la identitat del grup. Per tant és cert que els àpats de Nadal són un ritual quotidià contemporani. És aquell moment de compartir la taula, els menjars que són típics, la bona companyia, de fer cagar el tió, de descobrir l’amic invisible, d’obrir aquella ampolla que estava al rebost reservada per aquest dia, d’escoltar el vers de Nadal del menuts de la casa i de no aixecar-se de taula. D’estar amb els teus, amb el teu grup, ja siguin familiars, amics, companys de feina, d’escola...

Si gairebé tothom mira de passar la nit de Nadal o el dinar de Nadal amb la família, aquests dies hi ha temps per a tot i per a tothom. Un clàssic és el dinar o sopar amb els de la feina i amb els de la universitat o l’escola. Però la història no es queda només aquí: per Nadal tot si val! Fan sopars al gimnàs, a l’acadèmia d’idiomes, al postgrau, i fins i tot, he sentit que es fan sopars de Nadal de la gent que coincideix al tren de rodalies cada dia i que finalment opten, no tan sols per donar-se conversa entre parada i parada, sinó també per fer un sopar de Nadal.

Haig de dir que el meu  sopar de Nadal amb els companys de feina és un cas ben curiós que esdevé tot un ritual. S’ha convertit en molt més que compartir una taula i uns aliments. És el moment de l’any per relaxar-se, per compartir una estona amb els de la feina, i fins i tot per fer un concurs d’actuacions musicals i teatrals, on cada servei ens obsequia amb una actuació i cadascú oblida el rol que ocupa durant  l’any i sovint la seva seriositat, per deixar-se posseir per l’esperit festiu que aquella nit es respira. I aquest sopar esdevé la nostra psicoteràpia de grup després d’un any dur, farcit de feina i amanit amb retallades.

La gent té necessitat de fer vincle, de fer caliu, de retrobar-se, de “reconeixes” d’una manera ben diferent, en un altre context, fora de la configuració: -Hola, sóc la infermera de la 4a -Hola, sóc del departament de ventes  –Hola, sóc la que s’asseu a 3a fila, a l’aula 3 –Hola, sóc el tutor de 3r d’ESO... Aquest és el dia per oblidar això i retrobar-se, ni que sigui durant unes hores i d’una manera ben diferent, amb aquells amb qui comparteixes moltes hores durant l’any.

Us desitjo un feliç àpat nadalenc amb els vostres companys de feina, d’estudis, d’idiomes, de tren, de ioga, de gimnàs...


Avui us proposo uns aperitius calents, que aquests dies d’hivern sempre venen de gust.  És una recepta molt versàtil, fàcil i sana. Això sí, haureu de proveir-vos de gots petits, però si teniu gots de tallat, o gots grans de xarrup també us poden servir.

És ideal per: a Tothom! Una altra recepta hipocalòrica  i baixa en greixos apte per persones que pateixen diabetis, malalties coronàries i intolerància a la lactosa.
Absteniu-vos: Si no sou amants de les sopes!

Gotets verds
-1carbassó
-1ceba
-daus de parmesà o fulles de cibulet
1.Bullim el carbassó tallat a rodanxes amb la pela  i la ceba.
2.Quan sigui ben cuit el triturem i el salem.
3.Omplim els gotets i adornem amb daus de parmesà.


Gotets taronges
- 4 pastanagues
- pa torrat
1.Netegem les pastanagues i les bullim.
2.Quan siguin ben cuites les triturem i les salem.
3.Omplim els gotets i adornem amb daus de pa torrat just al moment de servir.


Gotets vermells
-1 pebrot vermell
-1 patata
-anxova salada
1.Netegem la patata i el pebrot i ho posem a bullir.
2.Quan sigui ben cuit ho triturem i  ho salem.
3.Omplim els gotets i adornem amb un trosset d’anxova salada.

Gotets blancs
-6 porros
-2 patates
-1 grapat de pinyons
 1.Netegem la patata i els porros i ho posem a bullir.
2.Quan estigui ben cuit ho triturem i ho salem.
3.Omplim els gotets i adornem amb els pinyons.




Dels errors també s’aprèn:
-És una recepta entretinguda però es pot fer el dia abans. Es reserva a la nevera i es calenta el moment abans de servir-ho.
-El punt d’espès de la crema és al gust del consumidor, si quan tritureu la verdura no hi afegiu l’aigua de bullir-la us quedarà més espès. D’aquesta manera escolliu si voleu utilitzar cullereta o no!
-Una altra variant és amb un mateix gotet posar varies cremes, de manera que facin una gamma cromàtica. Per poder-ho fer així, les cremes han de ser espesses perquè no es barregin.

dimecres, 12 de desembre de 2012

XAMPINYONS FARCITS


Intercanvis nadalencs

1.Perfums que fan un reclam a l’abundància, sempre monetària, i a la bellesa.
2.Electrodomèstics dignes de la NASA, Houston ja et resoldrà els problemes...
3.Rellotge que patrocina la famosa rica i guapa. Caldria veure si la seva matèria gris, gaudeix dels mateixos atractius.
4.Roba. No, millor esperem a les rebaixes!
5.Caixetes amb un munt d’experiències a l’interior per escollir. Quan caduca? Hi serem a temps, oi?
6.Jocs de taula, segur que un diumenge de ressaca ho agraeixes!
7.CD’s recopilatoris musicals, spotify no ha arribat al cotxe!
8.Recull de sèries televisives en una edició especial, especialment cara.
9.Llibre digital, ara ja no tens excusa per no llegir. A dins s’inclouen 150 best sellers...
10.Mòbil, maleïda permanència!

Aquesta és la ressenya de molta gent per Nadal. No és  tan sols una orgia consumista encara que alguns ho veuen així. Al darrere d’aquesta llista s’hi amaguen un munt de coses, i tot això si tan sols parlem del Nadal dels adults. Hauríem de fer un tesina, o més ben dit tesi complerta, per esbossar el Nadal del infants.

El Nadal és el moment de l’any per reforçar relacions familiars i socials. I això ho fem mitjançant els àpats conjunts, l’intercanvi de regals, menjars, somriures, felicitacions d’any nou, favors, retrobaments entre amics... I Aquest fet, tot i que ens sembli molt nostre, molt occidental, molt contemporani, no ho és. A gairebé totes les cultures hi ha un moment de l’any en el qual la generositat entre familiars i veïns s’accentua,  l’abundància es fa palesa i els somriures neixen de manera espontània. Un temps en el qual són permeses les mostres de generositat gratuïta i de regals, no sempre comprats, sinó la majoria de vegades construïts a mà. Collarets i polseres de petxines són les protagonistes durant el ritual del Kula a les illes de Nova Guinea, un exemple de reciprocitat lluny de casa nostra.

Però heus aquí un fet que no és gratuït, socialment parlant: un regal. Aquest estableix una xarxa, un vincle,  però també un deute social, que l’única manera d’esmenar-lo és retornar el regal. Cal dir que ens hauríem de treure les ulleres que la nostra cultura ens ha construït, exercici complicat però no impossible, i reflexionar. Un regal no és tan sols un ítem del llistat anterior. Un regal és quelcom que transferim de manera voluntària, comprat o fet per nosaltres mateixos. I crec que el valor d’una cosa feta a mà és gairebé místic: pensem en aquella bufanda que un dia ens va fer i regalar algú, no és tan sols el valor de la llana i la feina, sinó que les mans d’aquella persona van teixir uns fils de llana que envoltarien el nostre coll i ens protegirien del fred. Per no citar el meravellós fet que algú et cuini un pastís o et fabriqui una polsera. El Nadal, socialment parlant, va d’això; d’estrènyer aquests vincles que ens uneixen, i que aquí a occident, s’accentuen per aquestes dates. Una manera fantàstica d’estrènyer aquests vincles és a través del menjar. Us ve de gust que us convidin?

Per això obro amb aquesta entrada un seguit de receptes que, tot i no portar un segell 100% Nadal, són adaptables a les exigències nadalenques dels vostres convidats. No hi trobareu grans plats, ni grans tècniques culinàries, però desitjo que aquells que sou novells a la cuina, com jo, us animeu a preparar-los. De ben segur que aquest regal us serà retornat amb escreix.


XAMPINYONS FARCITS
Són un aperitiu original que sol sorprendre i agradar a tothom. Els elements del farcit es poden modificar al gust de cadascú. Es tracta d’una recepta fàcil, econòmica i saludable.

És ideal per: A tothom! Si només el farciu de verdures i el convertiu en un aperitiu digne i molt baix en greixos. Si sou intolerants a la lactosa no ho gratineu amb formatge, millor amb pa rallat.


Ingredients:
-10 xampinyons grossos
-100g de daus de pernil salat
-1 manat d’alls tendres
-1 sobre de formatge rallat

1.Retirem la tija dels xampinyons prudentment, de manera que ens quedi només el barret. Els netegem i els dipositem mirant cap amunt en una plata de forn.
2.En una paella fregim els alls tendres tallats ben petits i el pernil salat.
3.Introduïm el farcit en els xampinyons.
4.Afegim formatge rallat  a sobre.
5.Posem al forn uns 10 minuts a 180ºC a d’alt i a baix.





Dels errors també s’aprèn:
-No patiu, els xampinyons es couen de seguida, per tant, no és necessari que els coguem  abans.
-Si no us agraden els ingredients del farcit els podeu modificar.
-En el moment de treure la plata del forn és possible que hi hagi aigua, la deixen anar els bolets quan es couen, cap problema.

dimecres, 5 de desembre de 2012

CROQUETES


No calen presentacions,  són l’estrella de la cuina d’aprofitament, n’hi ha de mil ingredients diferents i sempre són un bon sopar o un pica-pica excel·lent.
La seva etimologia és curiosa, prové del francès, croquer, que significa cruixir, altres  diuen que prové de la onomatopeia “croc” que és el so que una bona croqueta ha de fer al mossegar-la.

Avui es parla sovint de la importància dels sentits en l’alimentació. Ningú posa en dubte  el paper del gust, l’olfacte, la vista i fins i tot el tacte en la tria d’aliments i en la gastronomia . Però sempre hi ha un gran oblidat, l’oïda. El so dels aliments va ser crucial, fa molt anys enrere, quan l’home confiava en els seus sentits per comprovar si els aliments que ingeria estaven o no en bon estat. Sembla que avui  estem perdent aquest instint però, si parem atenció ens adonarem que  té molta rellevància  en la gastronomia.

Mossegar una poma, trencar una rajola de xocolata, fer crispetes, partir una coca de vidre, trencar un crostó de pa, l’ou quan es cou per fer una truita, fregir quelcom arrebossat, l’aigua bullint, una cassola fent xup-xup (per cert, una altra paraula culinària basada en un so). El que passa és que sovint la vista ens pot més i sembla que l’oïda hagi estat relegada a altres tipus de plaers com, per exemple la música, i com si els sons dels aliments no fossin prou nobles, els obviem o queden emmascarats entre campanes extractores i converses de cuina.

Ja són moltes les empreses d’alimentació que s’han adonat de la importància del so en la ingesta dels aliments, per aquest motiu hi ha marques que es basen en el tema dels sons per posar-li nom als seus productes. Crakers, crunch, kit-kat, popitas, tuc, krispies, twix, podria semblar el so d’una persona que menja amb la boca oberta, tot un  concert, però si tenim en compte que la traducció anglesa de cruixent i crocant és: crunchy i crispy, ens adonem de la quantitat de vegades que sentim aquestes paraules en anuncis d’alimentació. Altres marques fan del soroll dels seus productes el seu reclam publicitari: Quan fas pop ja no hi ha stop! Cruix la teva rutina...
Diuen els experts, que el cruixit que fan alguns aliments quan són mastegats allibera serotonina la coneguda com l’hormona de l’humor, del bon rotllo. Així que ja sabeu, menjar aliments cruixents ens fa sentir bé, per tant a menjar per l’oïda!

La recepta que us proposo és la de croquetes de pollastre, la més bàsica, en faig ús quan tinc sobres per la nevera d’haver fet caldo de pollastre. Però de croquetes se’n poden fer de mil gustos, us convido a fer volar la imaginació: de formatge de maó i sobrassada, de  bacallà,  de formatge rocafort, de poma i ceba, de xampinyons, de botifarra negra, de sèpia, de salmó fumat, d’ou dur, de verdures, de pernil salat... Senzillament obriu la nevera i inspireu-vos.

És ideal per: Triar aquell ingredient que sabem que no mengem prou i fer-ne croquetes, per exemple,  de peix o verdura. Els intolerants a la lactosa podeu fer-les amb llet sense lactosa.

Absteniu-vos: Als qui la vostra malaltia no ús permet prendre fregits, la massa de croqueta ja és calòrica i quan l’arrebossem i la fregim s’incrementen els greixos.  Hi ha una variant sense arrebossats ni fregits: es tracta de posar la massa de croquetes en una cassoleta apta per el forn i escalfar-ho. Teniu en compte que si són casolanes sempre són més sanes i tenim la possibilitat de variar-ne els ingredients al gust de cadascú.


Ingredients:
-1/4 de pollastre cuit
-1 ceba
-4 cullerades de farina
-250cc. de llet sencera
-un polsim de nou moscada
-pa rallat
-1ou batut

1.Ratllem la ceba i la sofregim en una paella.
2.Tallem el pollastre ben petit  i el barregem amb la ceba. Ho deixem coure tot junt una estona.
3.Afegim dues cullerades de farina.
4.Afegim la llet sencera
5.Remenem la barreja fins que la massa estigui tan lligada que ens “netegi” la paella al remenar-la, rectifiquem de sal i afegim un polsim de nou moscada.
6.Posem la massa en un recipient, la tapem amb paper film i la deixem a la nevera fins que es refredi.
7.Retirem de la nevera i donem forma de croqueta a la massa.
8.Les passem per farina, després per ou batut i finalment per  pa rallat.
9.Fregim amb abundant oli  calent i les dipositem en un paper de cuina, per retirar-ne l’excés.


Dels errors també s’aprèn:
-Existeix una variant de la recepta que  tracta de fer primer la beixamel i després anar afegint el pollastre, no recomanat per aprenents com jo. És complicat mesurar la quantitat de beixamel que es necessita segons el pollastre que es té, hi ha perill que quedi la massa líquida.
-El punt de cocció de la massa és una mica a ull, penseu que quan es refreda sempre s’endureix una mica més.
-El fet de passar-les primer per farina abans de posar-hi l’ou i el pa rallat, és perquè facin el croc tan esperat en el moment de menjar-les.
-L’oli sempre  ha de ser abundant i ben calent per fregir-les, així no se’ns rebentaran.
-La forma va al gust del consumidor. Hi ha qui s’ajuda de dues culleres per donar-hi la forma, però la pràctica és el que farà que sigueu uns escultors  de croquetes genuïns.