dimecres, 28 de novembre de 2012

FLAM DE RATAFIA


Ahir, després d’un intens cap de setmana,  vaig ser posseïda per aquell sentiment asocial, molt típic de diumenge a la tarda, que t’empeny a no sortir de casa perquè necessites sentir-te recollida, protegida entre aquestes parets dignes de la teva pròpia intimitat. Es pot comprovar empíricament que aquest desig d’estar a casa augmenta a mesura que les inclemències meteorològiques es fan més dures. És el motiu per el qual fa molts anys  enrere vam decidir entrar a les coves, per protegir-nos del clima i dels animals ferotges, ara potser també ho fem per protegir-nos dels altres humans. Ja us ho he dit, un sentiment purament asocial! En aquest estat, vaig obrir la nevera, perquè tenia ganes d’entretenir la ment, confiada que, després d’un cap de setmana absent, no m’obsequiaria de gaires ingredients per poder cuinar alguna cosa. Però, no va ser així, tenia excedent d’un aliment que et permet fer gran varietat de  receptes, dolces i salades. Tenia una dotzena d’ous de caducitat molt pròxima.

Em vaig animar a fer el flam de ratafia! Un típic de la cuina catalana, estareu pensant molts... Doncs no! La ratafia no és només catalana, diríem que és europea o potser tampoc... La història va així:

La ratafia és un licor d’herbes. A l’edat mitjana els monjos posseïdors de tota la cultura i sovint els únics alfabetitzats del poble,  utilitzaven l’alcohol per fer licors que  anaven fantàstics per conservar els principis actius  de les plantes medicinals. D’aquí van néixer els licors estomacals o digestius que han arribat fins avui. El poble en conèixer aquests licors,  també va començar a elaborar-los.  Era normal que a l’edat mitjana cada casa fes els seus licors, que cada cop tenien menys ús medicinal i més ús festiu. D’aquesta manera va néixer la ratafia, juntament amb altres licors d’herbes.  Aquesta és una realitat  que es repeteix al llarg de la història, un producte medicinal que acaba essent un element de festa i celebració, el mateix que va passar amb la beguda de cola o l’aigua amb gas.

La ratafia la  trobem a varis llocs del món: a l’ Aragó l’anomenen Ratacía, a Itàlia, que  per cert, hi ha el document més antic sobre aquest licor en un monestir, però  també en fan a França, Suïssa, Polònia, Lituània, Austràlia i Bolívia. Cal dir que arreu la recepta és diferent i el nom també. Cada zona aporta les seves peculiaritats i diferències: aquesta és la gràcia.  Si us plau, que la globalització no arribi al món de la gastronomia, això seria un homicidi al paladar!

A Catalunya hem fet la nostra pròpia llegenda sobre aquest nom tan peculiar. Es diu que ratafia ve del llatí Rata Fiat, que significa queda firmat. Aquesta és la frase que van pronunciar els bisbes catalans quan van celebrar la signatura d’uns acords territorials  en una desconeguda masia catalana, mentre brindaven amb un licor casolà que l’amo els hi havia servit, era la ratafia.

Haig de confessar que la ratafia em costa força de prendre, en canvi aquest flam el trobo una delícia. Us animo a que el tasteu acompanyat d’uns carquinyolis o unes nous. A mi em va animar a fer-lo una amiga, l’Elisabet, i va ser tot un encert!

És ideal per: Tot i que conté ratafia no porta alcohol, ja que abans l’hem reduït, per tant, abstemis i nens en poden menjar. És una recepta altament calòrica, conseqüentment, energètica, i a més a més conté proteïnes que ens les aporten els ous, cent per cent recomanat a esportistes i persones amb carències nutricionals.

Absteniu-vos: Persones que patiu colesterol, problemes cardíacs i intolerants a la lactosa. Recordeu que és una recepta que porta ous, o sigui que si mengeu flam reduïu la ingesta d’ous durant la resta de la setmana.

Ingredients:
-5 ous
-80grm. de sucre
-500ml. de llet sencera
-200ml. de ratafia
-sucre per al caramel

1.En un cassó reduïm la ratafia fins a la meitat, d’aquesta manera perd l’alcohol.
2.Posem dues cullerades de sucre en una olleta, i el desfem fins a obtenir caramel. Posem el caramel en el motllo del flam.
3.En la mateixa olleta hi afegim la llet i el sucre fins que quedi tot dissolt.
4.En un bol barregem amb l’ajuda d’unes varetes elèctriques els ous, la ratafia i la llet dissolta amb el sucre.
5.Colem aquesta barreja i la posem al motllo on ja tenim el caramel.
6.Ho posem al forn al bany Maria (el motllo del flam dins de la plata del forn amb aigua). El forn només de baix a 200ºC durant 45 minuts.
7.Retirem del forn  i el guardem a la nevera perquè guanyi fred.


Dels errors també s’aprèn:
-La reducció de la ratafia és al gust del consumidor,  com més la reduïu  més gust perdrà. Si no sou molt amants del gust de la ratafia reduïu-la força.
-És importantíssim colar la barreja. És difícil trencar la closca d’ou i és possible que se’ns caigui un trosset de closca, llavors i hauria perill de salmonel·losi. Tanmateix, no és gaire agradable trobar un trosset de closca...
-El punt de cocció és intuïtiu, passats els 45 minuts la textura ha canviat completament, senzillament ja no és un líquid sinó un flam.

1 comentari:

  1. BOOOONÍÍÍÍÍÍÍSSIIIIIIIMMMMMMMMMMMMM!!
    Visca el flam, visca la ratafia i visca la cuinera!

    ResponElimina