dimarts, 30 d’octubre de 2012

PANELLETS


Sembla que el fred ja no és una amenaça sinó un fet. Aquest matí quan ens hem llevat, n’hem obtingut proves físiques, tot i que ja fa uns dies que és innegable la tardor. Pel carrer ja sentim l’olor de  les llars de foc, hem tastat els primers bolets, al passeig de dintre ja hi venen castanyes, les pageses de plaça ja porten mandarines i molts de nosaltres ja tenim els llavis tallats. Arriba doncs la tardor i ens porta la primera celebració: la festa de Tots Sants.

La majoria de festes populars es relacionen no tan sols amb una història, moltes vegades religiosa, sinó també amb un menjar típic, en aquest cas les castanyes, els moniatos i els panellets.

Es diu que l’origen dels panellets prové dels antics àpats funeraris que es feien a les cases quan moria algú. Sembla estrany oi? Aquest costum aquí s’ha perdut perquè la mort  a Occident s’ha convertit en un fet trist i que resta de tot element festiu. A altres llocs del món, cal fer una bona celebració per assegurar el traspàs del difunt al més enllà i per no ofendre’l. Sovint es deixaven panellets a prop de la tomba del difunt, perquè no li manqués mai menjar, ja que el panellet és un dolç de llarga durada. Es creu que aquests dies les ànimes surten a visitar els vius. Antigament  el retorn dels morts al món dels vius en forma d’ànima es vivia positivament ja que aquestes eren vistes com un símbol de protecció de la llar.
 És en  aquestes celebracions on  els panellets tenien un paper important , però també en la nit de Tots Sants, quan el campaner de l’església no  deixava de repicar les campanes, per tal que els feligresos es mantinguessin desperts i resessin tota la nit per als difunts. Aquesta activitat deixava al campaner molt esgotat i els veïns li portaven castanyes torrades, moniatos i panellets per combatre el cansament, la son i el fred.

Tot això ens mostra la quantitat d’energia que emmagatzemen aquestes dolços típics; cal alimentar molt bé al campaner i al difunt en el viatge al més enllà!

És ideal per: L’ametlla té greixos monoinsaturats que anirien bé per reduir el colesterol, però ull amb la resta d’ingredients que poden ser perillosos. Són uns postres baix en sodi, és a dir que no hi ha contraindicació  amb la hipertensió. Celíacs i intolerants a la lactosa, aquí no teniu cap problema!
Absteniu-vos: Sovint els acusem: -100g de panellets de pinyó són 450Cal!  Però amics no totes les calories són iguals. Les dels panellets provenen de la fècula (patata o moniato) i de la fruita seca (l’ametlla) són aliments que aporten nutrients més saludables que les mantegues, els ous o els cacaus. Per tant, la moderació és la clau!

Espero que  la gaudiu tant com jo... És la primera vegada que faig panellets i no em puc queixar, tot i que el mèrit no és només meu. He compartit la tasca amb la meva mare i  la recepta és una donació  de l’Antonio i la Carmen.
Moltes gràcies!

Ingredients:
-1kg de farina d’ametlla
-1Kg de sucre
-400g de moniato
Decoració:
-coco ratllat
-ametlla picada
-pinyons
-cacau en pols
-1 cafè sol
-codony
-1 llimona
-sucre fi

1. Bullim els moniatos amb pell. Quan estan cuits els pelem, els tallem i els passem pel passapurés , si no en teniu, s’aixafen amb una forquilla  i es deixen refredar.
2. Anem incorporant la farina d’ametlla i el sucre amb els moniatos, fins que obtinguem una massa  homogènia i força rígida.
3. Pinyó: fem boletes, les passen per ou i  hi enganxem els pinyons.
4. Ametlla: fem forma de croquetes, les passem per ou i tot seguit per ametlla picada.
5. Codony: el tallem fent quadrats i els embolcallem de massa. Els hi podem donar forma rodona o  allargada.
6. Coco: barregem un grapat de massa amb coco ratllat i li donem forma piramidal.
7. Cacau: barregem un grapat de massa amb cacau en pols i li donem forma circular.
8. Cafè: barregem un grapat de massa amb unes cullerades de cafè. Això és una mica a ull, veureu que la massa queda molt més líquida: sigueu prudents.
9. Llimona: ratllem la major part de la pela d’una llimona amb els forats petits del ratllador i la resta amb els forats grans (aquesta serà per decorar). Llavors, cal esprémer el suc de mitja llimona, el barregem amb un grapat de massa i la ratlladura més petita. Tot seguit fem boletes i els hi fem un forat al mig, com si es tractessin de volcans, en el centre del cràter hi posem la ratlladura més grossa.
10. Un cop posats a la plata del forn, amb un paper de forn a sota, pintem amb clara d’ou els panellets de pinyó, d’ametlla i de coco.
11. Els courem dotze minuts amb el forn de baix a 180ºC i després  cinc minuts amb el  forn a d’alt a la mateixa temperatura, només perquè quedin daurats.
12. Quan encara són calents posem sucre fi als de cafè, xocolata i codony.



Dels errors també s’aprèn:
-Al principi d’amassar sembla que no ho aconseguirem: paciència. La millor manera és amb les mans després d’una bona rentada i sense manies.
-Els pinyons costen d’enganxar, la millor manera és posar-se un grapat de pinyons a la mà i llavors prémer la boleta.
-Ull amb el forn, és tan sols un toc, perquè de fet la massa ja és cuita, els moniatos ja estan bullits.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada