diumenge, 28 d’octubre de 2012

Benvinguts al meu bloc!


No és només un blog de cuina, sinó que vull que hi passi de llarg, semblantment com fan els convidats quan arriben a casa d’algú: passen per la cuina a saludar, mentrestant els amfitrions ultimem els plats, i tot seguit entren al menjador  i prenen els seus llocs a la taula... I és aquí on es dóna un dels fets més curiosos i repetitius de la història de l’ésser humà.
Mengem, biològicament parlant,  amb la finalitat d’aportar uns nutrients que permetin al nostre organisme funcionar sense problemes. De fet, sovint  el que mengem o no mengem ens pot emmalaltir i és curiós que moltes vegades la cura de moltes malalties  o la manera de mantenir-les  controlades és la pròpia dieta. Per tant, podríem dir que és necessari menjar i també que podem modificar o guarir el nostre cos mitjançant la dieta.
Però menjar i cuinar és molt més que tot això. No és el mateix  el sopar del dimarts al vespre, que el dinar del diumenge, ni un sopar d’empresa que el dinar d’un casament. Sembla però que hi ha un denominador comú en tots aquests àpats: ho fem per alimentar-nos, tot i que això es materialitza d’una manera ben diferent en cada situació. A taula hi compartim molt més que àpats i aliments. Fixem-nos que el nom amb el qual denominem un dels espais més importants de casa nostra prové del verb menjar, no jeure, ni mirar la televisió, ni fer sofing: és el menjador! Podem dir doncs, que menjar  és un acte social i cultural. I és que cada poble té les seves maneres d’aconseguir els aliments, de cuinar-los, de repartir-los, i tot això  esdevé un ritual que duem a terme cada dia.
Arribats fins aquí, crec que he esbossat l’essència d’aquest projecte i que començo amb molt d’entusiasme. Es tractaria d’anar amassant aquests tres ingredients: la cuina, l’antropologia  i la infermeria i restar expectants al resultat o al plat combinat que en pugui sortir. Ho intentaria portar a terme recopilant  aquelles receptes que compartim més del que ens pensem i que moltes vegades s’acaben perdent entre converses,  tallats, sortides i jornades laborals.
Només té sentit aproximar-se en aquest espai  des de la modèstia i el respecte, aquells que em mouen a mi, ja que de moment i a l’espera de més llarg temps de cocció, em considero becària de les tres disciplines.
Bon profit!

3 comentaris:

  1. Te molt bona pinta...segur que faras un bon tastet ;)

    ResponElimina
  2. S'ensumen molt bones expectatives!

    ResponElimina
  3. Només tinc paraules encoratjadores per aquest projecte tan...Deliciós.
    Ànims companya! M'encanta!
    Sonia S

    ResponElimina